Pujada al Pic de la Dona

ASCENCIO  PIC DE LA DONA
Alçada sobre el nivel del mar: 2704 mt
Comença a Vallter 2000: 2150 mt
Desnivell: 554 mt
Temps de durada només pujada: 1,30 hores
Dificultat: Moderada (cal esta una mica en forma)

                                                                                                                                                                  

        Som el dia 6 d'octubre del 2011, arribem al parking de l'estació d'esqui de Vallter 2000 a les 8 del mati, el termometre marca 6º, però el dia presenta molt maco i sembla ser que farà bon temps.
       Ens encaminem cap al derrera de les instal-lacions on i trobem el cami que ens portarà fins al coll de Mantet, aqui es el limit de Catalunya amb França. Fins aqui la pujada es bastant pronunciada i cal
 una mica d'esforç per arribar-hi. Continuem un trocet més on quedem una mica arraserats del vent i
parem per esmorçar i descansar una mica.
       Hem fet el primer tram, a partir d'aqui va planejant una mica fins  que començem l'ultim tram que
ens portara al cim sense gaire dificultat. En arribar adalt descansem una mica des d'aqui las vistes son
inmillorables i més amb aquest cel tant despejat.

     Decidim fer la tornada per un altre lloc i aixi la ruta sera circular.
   Ens encaminem doncs cap al Petit Puig de 2690 mt que hi arribem en poc més de 15 mn, a continuacio tot anar cresteijant arribem al Puig d'Ombriaga 2639 mt i baixem fins al coll de la Geganta
2604 mt i d'aqui a les pistes d'esqui es un moment, per acabar d'arribar al parquing on i trobem el cotxe, ens canviem i marxem cap a casa son les 12 del migdia.
Ha estat una bona excursio i molt recomenable

Vacances 2011 Pirineu de Lleida

Diumenge 14 d'agost

Ens encaminem cap a Gironella al voltant de les 4 de la tarda, per dirigir-nos cap a Castellar d'en Hug,
a l'altura del "Clot del Moro" hem tingut un ensurt amb un altre cotxe, degut a les quatre gotes que cauen el vehicle a patinat i ens ha donat un cop bastant fort, el resultat final ha estat que ens ha arrancat tot el lateral baix de l'autocaravana, pero decidim continuar ja que no impedeix en absolut fer les nostres vacances programades.
Anem cap a la Seu d'Urgell per pujar el port del Cantò i baixada fins a Sort on farem nit en un parking al costat del camp de futbol emb altres ac,s
Hem gastat 55,15 € de gasoil

Dilluns dia 15 d'agost

      Després d'esmorçar ens dirigim cap a Gerri de la Sal on hi trovem el encreuament que ens portarà fins a Montcortés. Tot i que la carretera es força estreta, es molt maco passes pel cim de les muntanyes, just després de Montcortés i podem trovar un llac amb zona d'acampada.

      Aquesta carretera ens porta fins la Pobleta de Bellvei, continuem cap a la Torre de Cabdella on es pot visitar el museu de la central electrica, la primera central hidroelectrica d'Espanya. Continuem carretera amunt fins arribar a Capdella, on fem una visita al poble i la seva esglesia, arribarem a l'estany de Sallente on i passarem la resta del dia i farem nit ja que es un lloc molt tranquil

 Dimars dia 16 d'agost

    Després de passar la nit sense cap soroll, ens llavem a les 7 del mati, fem un esmorçar una mica més contundent ja que ens disposem a fer una caminada fins el llac de l'entany Gento amb un desnivell de 390 mt.
    Sortim de la punta de embassament on comença la pujada tot fent zigas zages per facilitar la pujada ja que es molt dret fins que arribem a l'antiga via del carrilet

que tenia com utilitat transportar materials i persones que es dedicaben a la construcció de l'estació d'energia hidroelectrica, que durant el dia l'aigua baixa cap a l'estació electrica i va ha parar a l'estany de Sallente i a la nit la bombejant cap a l'estany Gento i aixi tornar a repetir.
Estem situats a 2150 mt per demunt del nivell del mar, en un refugi-hotel, pero només funciona el restaurant des d'aqui les vistes son esplendides.

Una visita a l'exposoció per coneixer millor la flora i la fauna d'aquets paratges

Tornem cap a l'autocaravana pel mateix cami, després de dutxar-nos, marxem en direcció la Vall de Boi, on visitarem les esglesies romaniques Patrimoni de la Humanitat de Sta. Mª de Cardit, l'esglesia de Sta Eulalia a Erill la Vall, aquest poble ja es més grandet, per tant més turistic, just al devant, a l'altre cantò de muntanya i trobem Sta Mª de Taull i St. Climent i St. Joan de Boi on si troben, potser les esglesies més conegudes

Sta. Mª de Cardit

Sta. Eulalia de Erill la Vall

St. Climent de Boi

Deixem les esglesies  per arribar fins el balneari de Caldes de Boi, la nostra intensió era poder

pernoctar a l'embassament de Cavallers, peró el guarda ens ha dit que els vehicles de més de 2 mt d'amplada tenen pohibit circular per la pista que ens porta fins a dalt, sota sanció de 600€, no ens han fet falta gaires més arguments per desistir del tema.

       Hem desfet cami fins a Barruera on hi ha una zona per pernoctar i aparcar, només des de les 20 hores fins a les 8 hores, després hi ha sanció

Gastos del dia:30 € de gasoil, 1,95 € del pa i 5,25 del vi

       Dimecres dia 17 d'agost

       Son les 8 en punt els funcionaris de l'ajuntament de Barruera passen el paparet on diu que esta phohibit aparcar i sota sanció.

       Esmorçem i marxem en direcció la Vall d'Aran, a uns 15 kms de Pont de Suert i trobem la població d'Aneto, aqui hi ha una carretera de muntanya que ens porta fins l'embassament de Llaisset, son 13 kms de vistes espectaculars, atravassem un tunel bastant rudimentari i a la sortida ja et trobes amb el pantà

Fem un petit treking d'una hora de durada fins els llacs de Angliós i una hora més de tornada, ens hem tirat les fotos de rigor i hem desfet el cami fins la carretera principal que ens portara fins a Viella.

Peró el nostre destí no es aqui, continuem ruta en direcció França i en arribar al poble de Es Bordes travassem el poble en dirreció Uelhs deth Joèu on hi podem veure una cascada d'aigua, molt gran.

Aqui hem dinat en un parking, ple de cotxes i després de fer la migdiada hem tornat cap a Viella on hem fet la compra i hem continuat cap el port de la bonaigua per dirigir-nos cap a la Vall àneu. Atravassem Esterri d'Aneu i continuem per la carretera que ens portarà fins Alós d'Isil, lloc molt recomenable, encara verge, anem aparcar l'autocaravana en el parking del refugi de Fornet, Parc Natural,tot i que hem demanat permís al agent rural i ens ha dit que si, hem decidit de no fer-ne càs i anar a dormir a Isil, no fos el cas que l'endemà passes un altre guarda i ens poses la multa.

    Dijous dia 18 d'agost

    Després de guardar tot al seu lloc, marxem cap a Llavorsi on agafarem la carretera que ens portarà a fer una visita a la Vall de Cardós.

    Doncs feia uns 15 anys que no visitabem aquets varals, que per cert ha canviat molt, hem arrivat fins a Tavascan un poblet petit, però molt bonic i acollidor, hem visitat la piscifactoria de truites i després de pasejar per l'unic carrer del poble hem tocat el dos, en direcció Andorra, hem anat al Pas de la Casa on hi ha un parking que hi podem pernoctar y omplir i buidar aigues, esta ple d'autocaravanes quasi totes franceses. Hem donat un tomb pel lloc, hem comprat alguna coseta per la familia i després de dormir i esmorçar hem emprès el cami de tornada a casa.

Aquest any les nostres vacances han estat curtes però hem disfrutat, ja que ens hem dedicat bona part dels dies ha fer el que més ens agrada, caminar per les muntanyes i llocs on poder contemplar la natura i el mon des de una altre prespectiva.

Tot aquest recorregut es pot fer molt bé i sense correr en un pont de 4 o 5 dies, i que es apta per tota la familia

Joan i Francesca

EXCURCIO A COMA DE VACA

EXCURCIO AL REFUGI DE COMA DE VACA

NOM: Refugi Comadevaca

PUJADA ACUMULADA: 1950 mt al paking fins a 2530 del coll de la Marrana

TEMPS APROXIMAT: 10 hores anada i tornada (amb parades)

DIFICULTAT: Baixa-mitjana

DISTANCIA: des d'el parking de Vallter 2000 fins al refugi comadevaca uns 7 kms aprox.

Sortim de casa a les 7 del mati del dimars dia 9 d'agost de 2011 i ens dirigim cap a Setcases on ens te

nim de trobar amb el Ramon i la Dolors, grans caminadors, coneixadors de la zona i amants de les muntanyes de casa nostre. Nosaltres en canvi som molt novells en excurcions d'aquest tipus, per aixo el temps empleat ha estat de 10 hores, que de ben segur que es pot fer amb menys temps.

Arribant al parking a mà esquerra i vegem l'indicador del refugi d'Uldeter a 2220 mt, aqui esmorçem i carregem piles per fer la resta de la pujada que ens portara fins el coll de Marrana 2530 mt d'alçada (Deu n'hi do la pujadeta). Des de d'alt vam tirar les quatre fotos de rigor, a la nostra dreta i trobem el pic de Bastiment, 2887 mt i a l'esquerra el pic del Grà de Fejol,

2712 mt d'alçada. Ara el cami a seguir es tot baixada es el mateix que va fins a Nuria, nosaltres trobem un encreuament que ens indica el refugi de Coma de Vaca. Ara anirem seguin la coma o vall del Freser, aqui i neix aquest riu que es un afluent del ter junt amb el riu de Nuria.

Anem baixant sempre pel costat del riu, entremig de eugues i vaques que disfruten de les pastures d'alta muntanya, també cal dir que els xiulets de les marmotes i els crits de l'aliga daurada, la segona amb tamany, fan que de tant en tant ens facin parar per observar-los.

Quan s'arriba a un punt determinat que i trovem un filat, ens adonem que al fons de la vall hi ha el refugi, es com una casa de nines, l'espectacularitat de la zona fà ens quedem uns minuts mirant aquest regal de la natura. Dinem a prop del riu i acabem d'arribar al refugi, on i trobem a la Iolanda i al Xavier, els administradors, molt amables ens ofereixen un beure i ens expliquen les quatre coses més necesaries per conviure dins del refugi. Donem un tomb pels voltans del refugi per esperar l'hora de sopar, per cert molt bó, a les deu del vespre es té de fer silenci i a les 10,30 tancan els llums i portes, per tant tothom a dormir.

A les 7 de mati ja hi comença el transit del personal, esmorçem i a les 9 del mati després de acomiadar-nos de tothom começem la tornada, ara tot cara amunt, tornem a passar pel costat dels cavalls i vaques i arribant al encreuament de Nuria ens venen a rebre un remat d'isards

acebem d'enfilar la pujada fins al coll de la Marrana i amb 40 mn ens possem al parking, donant per acabada l'experiencia que la podem titular de molt recomenable per la seva bellessa extraordinaria

ESTANYS DE LA PERA

ESTANYS DE LA PERA - CERDANYA

Per la segona Pasqua 11, 12 i 13 de juny se'ns va presentar l'ocasió de visitar els estanys de la Pera

situats entre els termes municipals de Aranser i Lles de Cerdanya.

Dia 10 de juny

Son les sis de la tarda, anem a buscar l'ac i possem direcció cap a Ripoll, accedim a la Cerdanya via Toses, la Molina, per arribar a Bourg-Madame on vam fer nit al parquing que ja coneix tothom.

Dia 11 de juny

Despres d'anar a comprar pà, ens dirigim cap a Martinet on agafarem el trecant que ens portara fins a Lles de Cerdanya, i d'aqui accedim fins el Cap del Rec on hi trobem les pistes d'esqui de fons.

Preguntem al rurals si podem pujar fins a Pollineres amb l'ac, per fer-hi nit i ens contesten que nohi ha cap problema, doncs no es pas Parc Natural.

Acabem de fer doncs els 8 o 10 kms que ens separen fins a Pollineres i ens col-loquem en un parquing que hi ha al costat d'un petit llac, per acabar-ho d'arrodonir, ens adonem que hi ha una zona de picnic amb barvacoes per fer-hi una carniceria si cal. El lloc es molt maco i tranquil, ens situem i dinem, despres de fer el mandra, fem un tomp per agafar gana per sopar, cal tenir en compte que el panxing tambe ens agrada.

Dia 12 de juny

Ens llevem i despres d'esmorçar, ens posem a punt per fer una caminadeta fins els Llacs de la Pera.

El recorregut esta senyalitzat amb uns indicatius de color groc, sempre passem per dintre el bosc

travessant petits riarols, tambe podem veure cascades, suposo que sera degut a que hem tingut una primavera molt regada, sigui com sigui la questió es que es molt maco, ens ho agafem en calma i tranquil-litat, doncs hi hem invertit gairebé una hora quan en realitat no s'hi esta més de 40 mn.

En arribar a dalt i trobem el primer llac, el petit, ple de pescadors, tots atents a la captura de la truita, continuem en mitg de vaques fin arribar al refugi situat a 2135 mt d'alçada, entro per fer-hi un cop d'ull i surto corrents, l'aire que es respira dintre el local, no te res a veure amb el de l'exterior. ( fa olor a tigre)

Seguim les senyals indicatives fins arribar al ,llac gran, situat escassament a 500 mts del refugi

des d'aqui les vistes son espectaculars, val a dir que el dia també hi acompanya, fa un dia molt assolellat i maco.

Decidim pujar una mica més amunt on entre altres cims i podem trobar la cresta del Perafita,

frontera natural amb Andorra, descasem una mica magem un "tentenpie" i tornem en direcció al

parquing, on dinarem i acabarem de pasar la tarda per finalment marxar un altre vegada fins el Cap del Rec on hi farem nit.

Dia 13 de juny

Avui no hi ha presa, doncs ens llavem quan el sol ja no ens deixa dormir, doncs la tranquil-litat i el silenci de la nit fa que es descansi d'allò més bé.

Fem una petita caminada per l'entorn, anem a veure el refugi-hotel que l'estan reformant, el seu llogater ens diu que l'obertura sera el 18 de juny i que té pensat possar uns guies per fer rutes pels indrets i que esta destinat i pensat més que rés de cara a les families.

Voldria afagir també que la caminada fins els llacs es apta per tota la familia, grans i petits.

Dinem fem una mica de tertulia i ales 5 de la tarda possem cami cap a casa donant per acabada la sortida que feia molt de temps que teniem programada.

Conclisió final:

La sortida ens ha costat 40 € de gasoil, hem caminat, hem rigut, ens hem cansat i ens ho hem passat d'alló més bé, per tant es molt recomenable per tothom i molt especialment pels estressats i encaperrats.

Apa doncs salut