Vacances 2008 Dia 2

Hem sortit de casa al voltant de les 11 del mati en direccio la Junquera i continuem per l’autopista fins a Beziers i d’aquí cap a l’ A-75 fins el poble de Aumont-Aubrac on el tomtom ens ha portat fins un parking de terra ple d’ac,s aqui hi farem nit, just al costat hi ha una aixeta d’aigua potable i a cent metres hi ha una bogaderia, per poder utilitzar les maquines es te d’anar a buscar la fitxe al bar del costat. Kms del dia 480

Dia 3 d’agost 2008

Avui la sortida ha estat una mica d’hora, les 7 del mati, ha sigut un dia de ruta. Hem passat per Clermont-Ferrand, Vichy, Moulins, Autun, Metz i Luxembourg on hem omplert el deposit de gasoil està a 1,19 €, varat si comptem que a França l’hem pagat a 1,41 €. Be no hi ha gaire res per explicar nomes que hem passat Trier ( alemanya) I el primer poblet que hem vist, de nom Bekond, ens hi hem quedat ha dormir, al parking del poliesprtiu. Kms del dia 870

Dia 4 d’agost 2008

A les 7,30 ha tocat el despertador, hi hem agafat l’autopista direccio Koblenz on hem esmorzat, avui tambe ha estat un dia de ruta, hem arribat a Puttgarden a les 9 del vespre i hem decidit quedar-nos a dormir al parking del ferry, segur que de dia les coses es veuran millor, fa molt mal temps el vent es molt fort i la mar esta una mica alterada, esperem que demà estigui millor. Mentres sopabam va arribar una ac amb matricula espanyola i els vam anar ha saludar, va resultar que eran de la comarca d’osona en concret de Centelles, va ser una agradable visita. Kms del dia 833

Dia 5 d’agost 2008

A les 7 del mati com cada dia, de peus a terra i ens hem dirigit cap a la taquilla per pagar el pasatge del ferry 79 € a partir de 6 mts de llargaria, a les 9 ja esmorçabam a Dinamarca, per cert la familia de Centelles ja habian agafat el ferry avanç que nosaltres. Ens hem dirigit cap a Kopenaguen i aquí direccio Malmo per el famos pont-tunel en arribar a Suecia, la sueca de la taquilla ens ha donat la benvinguda al seu pais deixant-nos pagar 71 €. Hem agafat la E-22 par dirigir-nos cap a Kristianstad i d’aquí per la N-23 cap a Vaxjo i d’aquí cap a Triberg tota la zona es molt buscosa i plena de llacs poca industria i molta pagasia, cal dir que totes les poblacions son molt petites, pero es te d’anar molt en compte ja que els controls de velocitat estan per tot arreu, per aquesta zona la velocitat mitja es baixa per tant hem agafat l’autopista per arribar a Stockholm,hem decidit fer nit en un poblet aprop de la capital. Ha fet mal temps tot el dia jo diria temps de tardor hem tingut de posar la calefaccio i abrigar-nos un jersei. Kms del dia 670

Dia 6 d’agost 2008

El dia ha començat amb el despertador a les 7 del mati, i com cada dia hem fet una mica de cami fins l’hora d’esmorçar que ha coincidit a Stockholm per cert no hem tingut cap problema per aparcar l’ac, hem deixat l’ac al parking del port, just devant del casc antic. Hem visitat la ciutat i el seu casc antic, amb els seus carrers estrets pero plens de vida, molta gent per tot arreu, hem vist el canvi de guardia, ens hem fet la foto amb el soldat a la seva garita i depres de caminar amunt i avall hem fet un bon dinar al primer restaurant que ens ha agradat, despres de dinar hem fet una ultima volteta per pair i hem continuat la ruta direccio Sunsvall Ha partir d’aquí et vas donant compte de que la distancia es enorme, que venir per aquets paratges es necesita tenir vastant clar, pel fet que tens de fer un pilot de kms cada dia per quedar molt lluny del nostre objectiu, Les Illes Lofoten, per una vanda resulta una mica pasat pero compensa el paisatge que vas trobant pel cami. Ha partir de Sunsvall podriam dir que comença una nova ruta que podem anomenar “La ruta del gran nort” aquí els paissatges ja son diferents els boscos de pins continuan assent molt abundosos pero començan ha treure el nas molts llacs on hi podem trovar campings i arees de descans aquí hi podem veure moltes zones dedicades a la pesca de la truita i salmó. Hem anat ha dormir en un lloc idilic amb el llac just al devant i un pont espectacular hi ha bencinera i un hotel perdut al mitg del res, el lloc s’enomena Mentrestant escric aquestes quatre linees encara es de dia i son les 22,15, per cert avui hem vist el sol ens ha fet una mica mes de bon temps, encara que la temperatura es mes o menys la de cada dia uns 14º. Hem estat acompanyats per una familia de Barcelona que anaban fins a Cap-Nort Kms del dia 669

Dia 7 d’agost 2008

Continuem a terres suecas, avui ha estat un altre dia de carretera, sempre en direccio Kiruna, fen una visita a la ciutat de Umea capital de la regio de Vasterbotten, l’esglesia data de l’any 1894, tambe i trobem un carrer principal que al final i ha les restes del que serian les primeres cases de la poblacio ara transformat en museo, continúem la ruta, tota la zona esta plegada de llacs, boscos i el mar, les panoramiques son molt monotones ( no vol dir que sigui lleix) en excepció d’alguns racons que realment tenen el seu encant, casetes de coloraines, molts campings, sempre a prop del llac. Entre Lulea i Kiruna les bencineres son mes aviat absens, les carreteres poc transitades i la E-10 que es la que ens porta fins a Narvik, punt inicial de les postres vacances, doncs es molt dolenta,aquí hem vist els primers rens, la “xispa” quan ha vist el primer ha quedat sobtada, continua haven-hi molts llocs aptes per la pesca del salmò, avui mateix farem nit en una area de descans al costat d’un llac, no tant bonic com ahir, esta ple de pescadors, com anécdota podriam dir que mentres supabam, a les once de la nit i continua assent clar, sens ha acostat una petita guilla i s’ha quedat devant la porta de l’ac esperant el seu supar, tambe voldria dir que es curios que a gairebe tots els parquings hi ha uns endolls que preguntant quina utilitat tenian, ens han explicat que a l’hivern hi enxufan els cotxes per mantener el motor a uns certs graus de temperatura i de paso carreguen la bateria. Kms del dia 753

Dia 8 d’agost 2008

Aquí el sol ja ens ha tocat els “pabrots” per dormir a les 4,30 hores hi havia un sol com a Catalunya a les 10 del mati. La carretera de Kiruna a Narvik la E-10 si ahir diea que era dolenta avui tinc d’afirmar que es dolantissima, hem fet algun tram de carretera sense asfaltar, pero el paissatge ha estat diferent quan hem entrat al parc Nacional de Abisko ja es muntanyos , hem visitat un riu salmoner amb l’esparança de vuere saltar alguna cosa, pero no hi hagut sort, hem continuat la ruta i hem entrat a Noruega al voltan de les 11 del mati, ens hem dirigit cap a Halstat (illes Vesteralen) on ens hem parat ha dinar i ha fer un tomp, es una petita ciutat sense molta importancia, el nucli antic es limita a dos carrers i poca cosa mes, hem continuat en direccio Lodingen, un poble de pescadors que l’unic que té de rellebant es que hi arriva el ferry des de Narvik. Hem desfet una mica de cami per tornar a E-10 en direccio Sortland, la veritat es que com la majoria d’aquestes poblacons no te res d’importan en cap sentit. En veure que per arribar a Andenes la poblacio mes septentrional de les Vesteralen, faltaban uns 90 kms hem decidit de anar ha pernoctar ha aquesta poblacio on et porten a fer un tomb amb vaixell per veure les balenes o es pot fer un petit safari per anar ha veure frarets o focas, el safari per nanr ha veure balenes val 700 Nkr els adults i els nanos 500 kr. Fa un fret que pela, els dos darrers dies hem tinguit d’engegar la calefaccio, si les coses no canvien ( esta nuvol) ens tindrem de conformar ha mirar un far que tenim just al devant. Aquí aquesta poblacio nomes hi ha un camping i els pocs espais per aparcar esta ple de cartells que diuen “no camping” mes clar ja no es pot dir Kms del dia 592

Dia 9 d’agost 2008

Despres de passar una mala nit, la causa varen ser quatre gambirots que s’han passat bona part de la nit cridan “no camping” a les 6 o 7 ac,s que estabam aparcades en una plaça d’Andenes. No vam fer el safari de les ballenes per la mala mar que hi habia, el temporal era fort i els que tonavent estavent tots marejats de valent. Vam continuar la ruta direccio Bleik, Staver i Nordmyele, per la ruta hem trovat una colonia de aus marines que prenien el sol dalt d’una petita roca al mitg del mar. Hem tornat ha fer un troç de cami que ja habiam fet ahir fins a Sorland i d’aquí per la 820 fins a Myre poblacio pesquera i bonica, d’aquesta poblacio fins a Langenes tot el recorregut es molt maco. Hem deixat la carretera principal que ens porta fins a Melbu i n’hem agafat una de secundaria que dona la volta a la illa pasa per uns poblets encantadors totes les platges tenen la sorra blanca com la neu. En arribar a Melbu hem agafat el ferry que ens ha portat fins a Fiskebol aquí començan les Lofoten i es molt recomenable entrar a les illes per aquí les vistes son impactans, com anécdota voldria explicar que un cop dins del ferry hem sortit depressa i corrents de l’ac per pujar a la cuberta i per comptes de premer el boto perque s’obri la porta he premut el boto de la alarma, des de el pont de comandament han demanat al encarregat de la bodega que pasaba, ja que les alarmes s’han disparat totes, pero tot ha acabat amb un no res. Despres de deixar el ferry hem decidit de fer una ruta diferent de la habitual ens hem encaminat cap a la poblacio de Laukvika, dels 68 kms que hi ha fins a Svolvaer, uns 30 son de cami de gravilla, pero realment val la pena, es molt solitari, es un lloc per fer caminades prop del mar i visitar alguns fiords, per al cami ens hem parat a dormir en un descampat a uns tres kms de la poblacio de Sildpollnes, quan hem arribat eram sols i hem quesito d’una hora han vingut cinc ac,s mes, realment Noruega es diferent. Avui ens hem tingut de conformar en veure el sol a les dues del migdia. A l’hora d’escriure aquest ratlles esta publent i a mes amb la boire Kms del dia 110

Dia 10 d’agost 2008

Avui hem començat per visitar la capital de les illes,Svolvaer, l’ambient pels carrers es nul, suposo que es degut a que es diumenge, hem visitat el museu del gel que es troba just al devant del amarrador de l’hurtigruten, obren ha partir de les 12 del migdia. L’unic lloc on hi habia una mica d’ambient era al port on uns catalans de Lleida omplian el vaixell que els portaria ha fer un petit creuer pel fiord Trollfjord. En aquesta poblacio i podem veure el famos roc partit que i salta un home, que ha vista d’oçell es molt maco pero a vista de formiga ja canvia la cosa. Despres hem fet un petit recurregut fins a Kabelvag es una poblacio d’uns 2000 habitans, hi podem trobar la primera esglesia que es va construir a les Lofoten a l’any 1103 per el rey Oystein i aquí es on es va contruir els primers “rorbuers”. A continuaciuo hem visitat el poble de Orsvagvaer aquí hi ha quatre cases i la resta es prácticamente tot camping queda situat en un entorn priveligiat. Hem arribat a Henningsvaer, es maquisim, hem aparcat a una plaça que hi ha entrant a mà esquerra, es el migdia i pensem fer-hi nit, hem donat una volta pel poble i hem tingut la sort de coneixer a l`Andreu que viu aquí des de fa 30 anys i a l’estiu regenta dues botigues de souvenirs,ens ha dit que venia bacallà del mes bò tambe ens ha explicat que aquesta zona es la mes maca, per dir un exemple, el gobern de Noruega quan te algun compromis d’estat, els envia ha passejar per aquí, tambe ens ha explicat que aquí no hi ha ni policia ni cap tipus de servei en cas de tenir alguna dolencia es tenen de desplazar fins la capital,Svolvaer. Una de les coses curioses que es poden observar es que la gent del pais abrigats fins a les orelles pero sempre amb el gelat enganxat als morros,prenen el sol i la temperatura està entre els 12º o 13º, avui a la tarda fa fret pero fa un sol espetarrant, son les 10, diguem de la tarda…. sembla un castic, avui que fa sol i podriem veure el sol de mitjanit ara estem a l’altre canto de l’illa, ja hi ha la taula parada, avui toca pa amb tomaquet i pernil del Lluçanes. Kms del dia 56, avui ha estat un dia de descans

Dia 11 d’agost 2008

A les vuit del mati… dic mati es per dir-ho d’alguna manera, perque aquestes hores pel que fa el sol ja sembla que sigui el migdia, començem a marxar en direccio Lingvaer i des de aquí per una carretera secundaria fins a Stamsund tot el recorregut esta ple de poblets pescadors amb un encant especial, hem visitat Leknes es el centre comercial i administratiu d’aquesta zona hi ha 2100 habitans, prop d’aquí hi ha la poblacio de Utableiv, en fer la ultima curva de la carretera que ja es veuen les quatre cases que forman el poble, doncs quedem bocavedats l’encant que tenen les seves patges de sorra blanca i les seves aigues de color turquesa, ens hi hem anat ha ficar de peus i l’agua esta gelada, la visita es molt recomenable. Hem desfet el cami per dirigir-nos a Borg, on hi podem trovar el moseu viking mes gran de les Lofoten, tambe hi ha un poblat viking amb el seu vaixell, que pagant una quantitat et deixan remar una estona i aixi et desplaces a la epoca. Molt aprop de Borg hi ha l’encreuament que ens ha portat fins a Eggum, un altre raco de mon fantastic hi hem arribat a les dues del migdia i ja ens hi quadem ha dormir, nomes cal que el cel no es tapi mes i posiblament poguem veure el sol a les dotze de la nit, per poder-hi accedir cal pagar una petita quantitat que tens de depositar dins d’un pot meta-lic Aquí toca, tarda de relax i passejades amb bicicleta Kms del dia 133

Dia 12 d’agost 2008

Doncs hem tigut la gran sort de poder veure el sol com es ponia derrera l’horitzo, encara que no es el de mitjanit ja que a les 22,45 ja no hi era pero la satisfaccio va ser la mateixa. A les 8,30 del mati hem omplert d’aigua i hem marxat direcciò Vikten que segons la guia hi han unes platges amb sorra blanca, pero la veritat es que la platge esta plena de pedres grans, s’hi pot trobar una botiga de ceramica i vidre de fabricacio propia. Ens hem desplaçat fins a Nusfjord, molt recomanable, diria que tot el poble es un museu hem pogut veure una fabrica d’assacar bacallans i la tentacio ha estat gran i hem marxat ham el bacalla sec, des de Hamnoy fins a Reine es potser un dels trams mes bonics que hem fet, hem dinat a Reine i despres de pasejar per la poblacio que esta ple de “rurbors” hem continuat fins al ultim poble de les Lofoten A, tambe tot el poble es un museu tota la zona es molt recomenable, aquí es on hi podem veure mes assacadors de bacallans, totes aquestes poblacions viuen del mateix, el turisme dos mesos d’estiu i de la pesca del bacalla a l’hivern. Totes les poblacions tenen el seu museu que sempre esta relacionat amb al mateix, el mar, la pesca, els vikings i la fauna marina en general. Aquets dies hem pogut veure una mica de tot, costelles de balena, caps disecats de bacallans i altres especies, taurons dissecats i avui per acavar-ho d’adovar hem vist un bou molt pelut que ja es exclusiu dels paissos nordics. Ja que es tracte d’unes illes maravalloses, pero tambe molt muntanyoses no hem volgut despedir-nos de les Lofoten sense fer una petita caminada en una muntanya qualsevol fins arrivar a un plà on hi habia un magnific llac, despres de verenar-hi hem continuat direccio Svolvaer per agafar demà el mati el ferry que ens portara fins Skutvik poblacio situada a la peninsula. Avui hem fet nit arran de mar en una platge on ens hi hem refrescat els peus. Kms del dia 237

Dia 13 d’agost 2008

Ens hem llavat a les 8 del mati amb l’intancio d’agafar el ferry a Svovaer que ens portaria fins a Skutvik, pero la decepcio ha estat gran quan hem pogut comprobar que no sortia el primer ferry fins a les 17,15 h. o sigui que hem tingut de fer mes de 100 kms en direccio nort per poder agafar el ferry que sortia de Lodingen fins a Sogne i en aribar a aquesta poblacio es pot dir que hem deixat les Lofoten. Resumin una mica, voldria donar el meu parer sobre les Lofoten- Vesteralen, entenc perfectement que te un molt bon nom, segons es pot llegir son les segones illes mes boniques del mon, al menys aixi estan catologades. Aquí no hi ha monuments , ni cascades, ni grans rius, aquí es limita anar en bicicleta, fer una mica de trekking per poder veure els poblets a vista d’osell o anar a pescar, encara que tot ho hem fet amb petita mesura, ja que es molt lluny i els dies de vacances son pocs. El que si queda clar es que l’eperit viking no ha desaparagut amb les generacions, el mar aquesta gent el portan a la sang des de ben petits i encara conservan l’esperit aventurer ja que cada casa te aparcada al costat o una roulot o una autocaravana. Hem sortit en direccio Suecia, hem passat la frontera dels dos paissos (Noruega-Suecia)i nomes hi habia un trist cartell qu’indicaba que ja estem en terres suecas i res mes. Hem fet un tram de carretera d’uns 160 kms fins arribar a Arjeplok, molt maco sempre passes per la part alta de les muntanyes, hi trobes, rens, neu, llacs i nomes una poblacio amb tots aquets kms ens hem creuat amb una vintena de vehicles, a Arjeplok hem anat ha dormir al port,tot sols. Kms del dia 503

Dia 14 d’agost 2008

Al mati despres d’esmorçar hem visitat l’esglesia d’Arjeplok es de fusta i data del 1641, tambe hem fet una visita al museo d’art rural Sami, molt aprop d’aquí hi ha la poblacio de Arvidsjaur poble Sami, encara mes aprop hem visitat el poble de Norsjo, que en principi segons la guia hi ha el teleféric mes llar del mon i a mes teniem la posibilitat de veure osos, pero la decepcio ha estat molt gran quan hem pogut comprovar que el teleféric a mes d’estar en desus, es un pilot de ferro vell, el teleféric en principi servia per el transport del producte que extreien de les mines, hi ara nomes hi ha un parking i un restaurant. El cami continua pasan per Lycksele i Asele dues poblacions situades al costat d’un llac molt maques i endresades, hem anat baixan per la E-45 en direccio Ostersund on segons la guia es te de fer una visita al llac per veure el seu monstre, i entre aquesta poblacio i Mora ens hem quedat ha dormir el nom del poble es Sveg, com cada dia al costat del llac. Kms del dia 785

Dia 15 d’agost 2008

A les 7 del mati tocaba diana i hem marxat, ha pocs kms hi ha la poblacio de Krensjo on hem vist una esglesia que tenia el campanar apartat del edificio principal, estaba envoltada d’unes quantes cases, tot plegat formava un museu de tipus rural encantador, quan han vist que rondabam per alla ha vingut el “pages” i ens ha obert la porta de l’esglesia perque la puguessim visitar, no se de quin any era pero de ben segur que de algunes centurias enrrera. La ruta ha continuat cap a Dorotea on hi veiem una fabrica de caravanes i un moseu on hi ha la caravana mes gran del mon, continuem cap a Orsa i Mora, dues poblacions grans sense que hi hagi res en especial a comentar, a excepcio de Orsa que te un centre d’osos. A continuacio hem trobat les poblacions de Rattvik i Orebro aquesta ultima ja es una capital de provincia,te un castell, l’ajuntament que es d’estil gotic, potser son les dues coses mes destacables ja que es una ciutat industrial,des d’aquí per la E-4 sempre direccio Helsingborg per pasar cap a Dinamarca. Avui ens ha fet mes bon temps, tota aquesta zona ja esta mes poblada, si fins ara les carreteres estaban prácticamente vuides ara ja costa mes adelantar. Kms del dia 775

Dia 18 d’agost 2008

Depres de travesar Suissa ahir vam arribar a Chamonix, aquest mati havent esmorçat hem anat ha buscar els tickets per pujar al’Aguille du Midi, ens ha costat 38 € cada u anada i tornada, aquest aeri es realment frapant el “cangelis” que et ve quan quasibe arribas a dalt es per escriuren tot un relat, pero be el cas es que es molt bonic des de aquí es divisen un pilot de pics de 4000 metres d’alçaria i les vistes del Mont-blanc des de tant a prop encara mes bonic a mes el dia tambe ens ha acompanyat a fet un sol radiant tot plegat es pot resumir en una paraula, espectacular, la resta del dia ens l’hem passat mirant botigues pels carrers de Chamonix i a ultima hora al voltant de les vuit hem tingut la grata sorpresa de trobar-nos amb Jordi Carreras i la seva senyora la Margarita despres de fer-la petar, hem anat a dutxar-nos i sopar. Kms 0 La resta dels dies han estat de transit fins a casa, podriem dir que aquí acaban les vacances del 2008, on hem gastat 2100€ i hem fet 10200 kms. http://picasaweb.google.com/jofranc7/Noruega2008#

Vacances 2007, Països Alpins

PAÏSOS ALPINS (estiu 2007)...Jofranc - Autocaravana
Hem triat aquestes vacances, perquè fa 12 anys va ser el bateig de la nostra Ac i hem volgut fer part del mateix recorregut, en part per la nostàlgia i en part perquè sempre et queden coses per veure.

Dia 29 de Juliol de 2007
                                                                                                                     
M’he passat el dissabte portant roba, menjar, beures, en fi tot el que ha semblat que podia fer falta per una sortida de quinze dies.Són tantes les ganes que tenim de marxar, que hem posat el despertador a les 5 del mati. Ens llevem, ens dutxem, i marxem direcció la Jonquera, on fem “le petit dejeneur”, continuem sempre per l’autopista en direcció Ax-en- Provenc. Per cert, la zona de la Camarge, penso que es mereix un punt i a part, serà qüestió de fer-hi una visita un altre dia. D’Ax agafem l’autopista direcció Gap, ja no recordava com era l’alta Provença, però m’ha encantat. Marxem cap a Itàlia, passant per Briançon. Una petita visita al casc antic es fa molt interessant i de pas estirem les cames, que ja ens fa falta, i d’aquí enfilem el coll de Montgenevre on farem nit a la seva àrea per Acs. Per 9€ i podem trobar llum, buidar aigües i omplir. És una estació d’esquí. Per cert, la nit ha estat bastant freda 12º, però durant el dia hem arribat a 35º, considerable el contrast.
                                                                                                                         
Dia 30 de Juliol de 2007
                                                                                                                      
Amb la fresqueta del carrer, al llit s’hi estava bé. Són les 8 del mati, ens llevem, esmorzem, omplim i buidem aigües i a uns dos-cents metres de l’àrea i trobem la frontera amb Itàlia.Avui, el nostre destí és Aprica, una altre estació d’esquí. Hem fet ruta de trànsit, hem passat per Tori, Milà, Monza i Lecco, on comença el llac de Como. No hem visitat cap ciutat de les esmentades, primer perquè ja les coneixem i segon perquè no ho teníem previst.Hem dinat prop del llac, en concret a Bellano. Tota la riba del llac és molt turística. Després de dinar, hem anat a remullar-nos els peus al llac, curiosament tot i havent-hi tant de turisme, hem trobat poques autocaravanes, no ha arribat a la dotzena .En direcció cap Aprica, són carreteres de muntanya, es passa per pobles i poblets molt pintoresc. Les velocitats oscil·len entre 50 i 70 km/h, però és agradable, no es fa pesat.En arribar a Aprica, el senyal de prohibició, està allà, impecable, amenaçador, però nosaltres teníem com a destí aquest poble i farem mans i mànigues per poder-nos-hi quedar. A la sortida hi trobem una pizzeria, amb un gran aparcament, i després de situar-nos en un raconet, anar comprar la pizza “diavolo” i un parell de “birras” i demanar permís al propietari del lloc varem fer nit aquí. Va ser el lloc ideal per poder donar un volt pel poble amb bicicleta.
                                                                                                                                                
 Dia 31 de Juliol de 2007
                                                                                                                   
 A les 7,15 del matí, toca diana, esmorzem i marxem cap a Passo de Tonale. En arribar al port hi trobem un munt d’autocaravanes que hi han fet nit. Després d’aparcar la nostra, ens hem dirigit cap a les cistelles, que per 10 € ens portaran, anar i tornar, fins a Passo Paradiso 2585 m d’alçada i a partir d’aquí, hem fet una petita caminada, fins arribar als 2850 m, des d'on hem pogut veure la glacera, Ghiaccaio Presena. No cal dir que els Alps són impressionants des de qualsevol lloc.Hem continuat, fins arribar a Passo Mendola, on hem dinat i hem comprat una gerra d’aram, per la nostra col·lecció. Després de fer una migdiada, hem continuat cap a Bolzano, petita capital dels Alps Italians, sense cap altre importància que l’encreuament de carreteres d’aquesta vall. Voldria remarcar que mentre es baixa el port cap a Bolzano les vistes de la vall són fantàstiques.D’aquí ens hem dirigit cap a Vigo di Fassa, passant per el Passo di Costalunga, on es comencen a veure les primeres muntanyes de tipus calcari que podem relacionar, amb els Dolomites. Tant les cases com els paisatges que anem trobant per el camí són de postalAl capdavall del port hi trobem Campitello, vila que ja coneixíem de fa 12 anys. Sembla una mica canviada però més maca que mai. D’aquí arribem a Canazei, una altra vila com la d’abans, molt turística tant estiu com hivern. Després de donar-hi un tombcomencem la pujada cap al Passo Pardoi, on pensem fer-hi nit. En arribar a dalt ens adonem que estar prohibit estacionar autocaravanes en tots els pàrkings de l’estació. Són d’ús privat. C cal passar per la “Cassa”(caixa) a dir-los que demà volem pujar amb la “funivia” fins a Sas Pordoi, aleshores tens el permís per fer nit sense cap problema. A 2230 m, la temperatura a les 8 de la tarda és de 9º. És qüestió de fer
micadefoc
                                                                                                                           
Dia 1 d’agost de 2007
                                                                                                                         
Avui ens hem despertat tard. Amb la calefacció hem estat de pistons dintre el llit. Hem fet un esmorzar contundent, doncs caminarem bastant. Anem cap a la “funivia” un aeri d’aquests penjats, que fa més por que grècia, però, en fi, és el que hi ha. Ens porta fins a 2950 m d’alçada, al cim del Sas Pordoi. Hi ha un camí per fer-ho a peu anomenat “Via Maria”. No cal dir que en aquesta altura les vistes són espectaculars, encara que els Dolomites són unes muntanyes on la vegetació brilla per la seva absència.Decidim començar a caminar, fins que trobem l’ indicador que ens diu que podem fer la ruta dels refugis, doncs aquesta serà la nostra.A uns vint minuts hi trobem el primer refugi, el Forcella Pordoi, situat a 2829 m, aquest ha estat fàcil, tot de baixada. A una hora de caminar sense parar, hi trobem el segon refugi, el Boé, situat a 2873 m, sempre sobre terreny mes o menys pla. A partir d’aquí, per accedir al tercer refugi, de nom Capanna Fassa, i amb una altura de 3152 m que esta situat just al cim de la muntanya més alta dels voltants,”El Piz Boè” amb un pendent descomunal, no vaig pujar a quatre grapes, perquè feia vergonya… Cansats com rucs, en arribar a dalt, vàrem descansar, beure i tirar quatre fotos. En començar la baixada ens vàrem adonar que havíem fet la pujada pel lloc més difícil. A tots aquests refugis hi trobareu bar, restaurant, habitacions per dormir i souvenirs.A la baixada, vàrem poder constatar que la processó de gent era tan gran, que no crec que hi hagi tant personal per anar a missa de dotze. Cansats d’allò més però satisfets de la nostra petita aventura, en arribar a l’ac, i després dinar, continuem la ruta, fins a Cortina d’Ampezzo, ciutat turística. Només entrar ja trobes l’indicador de prohibit pernoctar de 0-24 hores, en tot el terme. Val a dir que també hi trobem un altre indicador que diu que a la població del costat, Fiames, hi podem anar a dormir, cosa que hem fet. Pagant 12 € pots aparcar on vulguis, ja que es tracta, del petit aeroport que fan servir a l’ hivern les avionetes i els helicòpters, i podem buidar i omplir aigües.Tota la ruta que hem fet avui no té "desperdici", pel que li agradi la muntanya
.          
Dia 2 d’agost de 2007

                                                                                                                          
 El dia comença d’hora, són les 7 del matí, quan sona el despertador. Tot i dormir amb el llençol, flassada i sac de dormir, ens hem despertat cargolats com dos cucs. Fot un fred que pela. Miro la temperatura i marca 6º. Ens llavem, ens dutxem, esmorzem, pleguem els trastos i ens encaminem vers Misurina, lloc recomanat per l’amiga Neus. Només arribar al poble podem observar que té un lloc indicat per autocaravanes i per cert ple. Decidim fer una visita al poble. Són quatre cases al voltant del llac, però noi... quin espectacle per la vista. Quedem bocabadats del maco que arriba a ser. La Francesca ha quedat encisada pel lloc. Té ganes de tornar-hi. Anem fent camí pels Alps Italians. Voldria remarcar que la “Marta” del Tom-tom sen's ha quedat a Misurina, se'ns ha esborrat la memòria. Mapa en mà, amb la Francesca de copilot, anem marxant però, de sobte, en comptes de sortir a Eslovènia, ens hem trobat situats davant la frontera d’Àustria, passant per la vall de Sexten, molt recomanable.Passem la frontera, paguem l’adhesiu, el mínim son 7 € i serveix per set dies.Arribem a la frontera d’Eslovènia. Fan parar per demanar els passaports, preguntem si és necessari la vinyeta i amb cara de mala llet ens contesten que “a Slo no” Som a Bled, on hem visitat el llac. Cal dir que les ac's tenim prohibit aparcar a tot arreu. Ens hem dirigit cap a Vintgar, on pagant 3 € cada u, pots visitar el riu, amb passarel·les de fusta al llarg de tota la gorga. Es tarda entre una hora i mitja i dues en fer el recorregut, és bonic.Anem decidits a buscar càmping a Ljubljana però la senyalització és tan dolenta que no hi ha hagut manera de trobar-ne cap. Aparquem doncs, visitem el casc antic, la plaça municipal i el castell. Continuem direcció Maribor per anar a espetegar al poble de Dolina, un poble sense cara ni ulls, però amb el seu càmping, just el que necessitem. El càmping està en el jardí d’una casa particular, però amb piscina i tot, molt recomanable.
                                        
Dia 3 d’agost de 2007
                                                                                                                            
Com gairebé cada dia, a les set del mati tothom de peus a terra. Avui no podem deixar a la Xispa que faci la seva higiene personal, ja que en un càmping això... malament.El dia sembla ser que no serà gaire bonic, està emboirat. Després de pagar 21,94 € amb llum inclòs, continuem ruta fins a Patuj, la ciutat més antiga d’Eslovènia. El casc antic és de tipus medieval, amb castell inclòs d’estil renaixentista. Està tot una mica deixat, però ha valgut la pena la visita.Continuem direcció Maribor, on el casc antic és maco per recórrer, els edificis són de la època renaixentista, però ens hem quedat al començament, l’aiguat que hi queia ha fet que tornéssim a emprendre la marxa, travessant la frontera cap Hongria.Ja que deixem enrera Eslovènia, voldria dir que des de l'última vegada que varem ser aquí, per aquesta zona, ha canviat moltíss. Les cases es veuen endreçades i arreglades, les carreteres molt bé. Aquesta gent, segons el meu criteri, estaran a l’altura de qualsevol altre país de la comunitat europea. També vull dir que tot el que es diu d’aquesta gent que són tossuts i esquerps, crec que no és veritat, més aviat crec que són gent seriosos i amb ganes de fer les coses molt bé.Hem entrat a Hongria per Lendava, això ja és un altre món, nois. Aquí hem de pagar vinyeta, 8 € el mínim, però a més et fan una mena de factura que és el que has d’ensenyar, si la poli et para, ja que només l'adhesiu no val per res. I jo que em pensava que els hongaresos eren gent més seriosos.Amb els primers 70 km es veu la poca inversió que fa el govern en infraestructures, les carreteres són molt dolentes. Hem arribat a Heviz , on hi trobem un petit llac amb aigües termals. Es nota la proximitat del llac Balaton: els carrers plens de turistes i botigues de records i souvenirs i estan tots els càmpings a tope, per això decidim anar tirant fins que trobem alguna cosa que ens faci gràcia i “voilà”, en un poblet petit tal i com ens agrada a nosaltres i l’ hem trobat, entre molts i ben condicionats i amb zona de bany directe al llac, però hem escollit un càmping, que ens fa recordar els vells temps, on els lavabos i dutxes amb una trista cortina n’hi ha prou. Hi hem estat de pistons, a més ens han preparat per 1600 Forints, uns 6 € una barbacoa i una amanida que hi cantaven els àngels. Total càmping 10 € amb llum.
                                                                                                                          
Dia 4 d’agost de 2007
                                                                                                                           
A les 7,15 hores ens ll3vem, esmorzem, endrecem les coses i marxem direcció Budapest, sempre peel marge esquerre del llac, la banda dreta ja la coneixíem.Arribem a la capital al voltant de les 9,30 hores del mati. A aquesta hora trobem fàcilment un lloc per l’ac a prop del Danubi i just al davant del Parlament, millor no podia anar. Ens carregem la motxilla a l’esquena i uns tros caminant i altres a peu, anem fem el recorregut que ens havíem proposat, veure el Parlament, visitar la Basílica de St. Esteve, la Sinagoga, el Mercat Central, una caminadeta per el voral (Corso) del riu. No vàrem fer cap creuer, però sí dinar en un dels molts restaurants que hi haal carrer de vianants Váci utca. Per cert, la Xispa també ens va acompanyar.Ja cansats de caminar, per no dir que “la ciudad no es para mi” encara que molt maco tot, vàrem marxar. Són doncs les 4:30 i agafem direcció Viena. A les 8 del vespre, quan faltaven uns 20 km per arribar a la capital, ens hem parat en el poble de nom Schwadorf on hem dormit en un carrer qualsevol, després de demanar a un veí si hi havia algun “problem” i ens va contestar que la ”police no problem”.
     
Dia 5 d'agost de 2007

A les 8 del mati posàvem en marxa l’ac i a les 8:30 estàvem aparcats davant la catedral de Viena. Hi ha una zona de vianants, plena de bars, restaurants i botigues.Després de donar el volt pel lloc, hem anat en direcció al Danubi, però pel camí ens topem de nassos amb el Parlament, d’una arquitectura excepcional, a l’altre banda de carrer i després de passar per un zona ajardinada, cuidat d’allò més, tal i com correspon aquesta ciutat, i trobem la Biblioteca Nacional, prop d’aquí i veiem el Museu Nacional, que esta format per tres edificis, a pocs metres d’aquí hi ha la casa gran, l’ajuntament i tot un seguit de palaus que no t’ho acabes. Continuem fins el castell de Schönbrun, on amb penes i treballs vàrem poder aparcar l’ac. La visita va ser exterior, hi havia una cua que arribava fins la setmana que ve. Vàrem visitar els jardins, us puc assegurar que són una preciositat. També pots fer el recorregut en un petit tren.La nostra ruta continua en direcció Krems, on començarem la ruta del Danubi, també anomenada” Romantischestrasse” (ruta romàntica).La primera visita ha estat l’abadia Benedictina, situada al cim del Gottweigerber. Consta com a patrimoni cultural mundial. Hem passat per les ruïnes del castell d’Aggstein, des d'on es divisa bona part de la vall de Wachau i ens hem quedat en un càmping del poble de Schonbuhel, d’interès cultural i històric, on podem trobar el castell que porta el nom del poble, però es de propietat privada, només deixen visitar l’església.
                                                          
Dia 6 d’agost de 2007
                                                                                                                      
L’arrencada, com cada dia, és matinera, a les 8 ja estem en ruta, sempre seguint la vora del riu. No hi ha pressa, aquí tot segueix el mateix curs, es passa per pobles i poblets que estan ben situats, com si d’una postal es tractés.Fem parada a Melk on, a mçes de passejar pels carrers de tipus medieval, es pot contemplar l’abadia Benedictina, que data del 976. Cal cal remarcar la importància religiosa, històrica i artística d’aquesta zona tan turística.Ens hem desviat una mica de la ruta pera anar fins Artstetten per visitar el seu castell, on hi habitava l’arxiduc Francesc-Ferdinand, hereu al tron en aquella època. La situació del castell fa que les vistes sobre la vall del Danubi, siguin immillorables.Ybbs, serà el nostre pròxim destí, una vella vila als peus del Danubi amb un bonic centre històric. L'església gòtica potser és el més recomanable per visitar. Com a curiositat direm que en aquesta vila hi podem trobar la primera central hidroelèctrica que Àustria va tenir al Danubi. Les visites són guiades.A partir d’aquí continuem en direcció Grein, sempre tocant el riu. Aquí les muntanyes s’acosten i tenim l’espai just per la carretera, que va serpentejant al costat del riu. En arribar a Grein, desapareix la vall i comença la plana. Aquí deixem el Danubi enrera per anar per l’autopista en direcció Salzburg, però en arribar a Regau, agafem la carretera que ens porta fins a Bad-Ischl. Us recomano la visita. Continuem fins Hallstat, on serà el nostra destí per avui.Hallstat, esta situada en al riba del llac que porta el mateix nom. Al centre de la població s’hi ha d’accedir a peu. Amb cotxe només ho poden fer els veïns. Cal dir que segons la història del país, a finals de l’edat de bronze i a principis de l’edat de ferro, la cultura d’Hallstatt era la predominant. Des d’aquí, seguint per la mateixa carretera o amb un petit vaixell, us podeu arribar fins a la població de Obertraun on, amb un funicular, us pujaran fins a Dachstein. Són unes coves de gel molt recomanables per visitar. Val 45 € per adult i això us dóna dret a anar i tornar, visitar la cova amb guia, un petit concert de piano dintre la cova i per acabar un petit piscolabis. Degut al mal temps, des d’aquí dalt no varem veure ni el llac al fons de la vall. Encara que el poble d’Hallstatt tingui molta nomenada, personalment penso que hi ha altres llocs millors, encara que la zona està bé.
                                                                          
Dia 7 d’agost de2007
                                                                                                                          
 La nit l’hem passat al càmping de la població. El dia comença maco i assolellat. Avui també farem ruta de trànsit. Tota la zona és agrícola, no cal fer cap menció especial. Quan parlem de les zones rurals d’Àustria, tot és una catifa verda, les seves cases vestides amb ornamentacions florals, fins i tot la quadra de les baques queda tan ben situada que tot plegat sembla un pessebre. Els austríacs continuen sen nets, polits i respectuosos com sempre.Radstadt, població turística, des d'on es poden fer caminades per les muntanyes dels voltants.Zell im See, als peus del llac del mateix nom, on es pot gaudir d’un ambient de “platja” ens podem banyar, prendre el sol i navegar. Des d’aquí es pot admirar part del famós Grossglocner, amb la seva glacera. També hi trobem la carretera que ens hi portarà per poder visitar la glacera. Es tracta d'un Parc Natural pel que fan pagar un peatge per poder-hi entrar.Hem arribat a Krimml, on farem nit en una petita àrea privada de l'hotel Krimmlerfälle, que per 15 € podem pernoctar i tenim aigua i llum, però cap mes servei.
                                                                                                                                
Dia 8 d’agost de 2007
                                                                                                                           
Tota la nit plovent. Aquest matí a més de ploure hi ha boira. No es veu res, però tot i així decidim anar a veure les famoses cascades. Segons expliquen, són les més altes d’Europa amb una caiguda de 380 m. El lloc és maquíssim. El temps ho enreda una mica, massa. Hem d’anar amb l’impermeable i paraigüe i la caminada quedarà una mica deslluïda.Són les 8 del matí i només circulem nosaltres, però la caixera sí que està en el seu lloc per fer-nos pagar els 1,8 € per persona que val per veure les cascades. Comencem a caminar. El camí està en molt bones condicions. Si no teniu ganes de caminar, pagant us hi portaran amb uns taxis aptes per fer l’excursió. Anem pujant, mai més ben dit, ja que la pendent del camí té un tant per cent molt elevat. De tant en tant, s’hi troba uns replans per poder tirar fotos o contemplar l’espectacle de l’aigua al caure. Nosaltres hem pujat des del metre 1050 fins als 1450. Aquí dalt hi ha un hotel, un restaurant i una botiga per comprar records. Hem tardat una hora i mitja per pujar i tres quarts d’hora per baixar, llàstima del temps.La nostra pròxima destinació serà Garmisch-Partenkirchen, estació d’esquí dintre dels Alps Alemanys. Hi ha àrea per Ac's. Val 13 €, hi ha lavabos i dutxes, pots endollar la llum, però has de pagar 1 € i et dura uns temps determinat. L’autobús fa parada a l’àrea i et deixa al centre del poble. Continua plovent.
                                
Dia 9 d’agost de2007
                                                                                                                               
Ha plogut tota la nit. Deixem l’àrea per anar ha visitar la ciutat. Voldria recordar que Garmisch-Partenkirchen és la ciutat on, cada 1 de gener de cada any, es celebren els famosos salts d’esquí que veiem per TV.Be, és sabut de tothom que les façanes alemanyes brillen precisament per les pintures, doncs aquí no us ho perdeu. Cada façana la seva pintura, cada façana un tema diferent, però el que domina més són els temes religiosos. Després de donar un tomb i comprar el necessari i comprovar que la policia d’incògnit està a l’aguait per caçar els que passen de la velocitat permesa, ens dirigim cap al llac Eipsee, on hem donat una volta, però n’hi ha altres de millors. No és precisament el llac el més famós sinó la muntanya que hi ha allà mateix, que té per nom Zugspitze de 2962 m d’alçada. És la muntanya més alta d’Alemanya. S’hi pot pujar amb un funicular o amb tren cremallera. Tot dos valen el mateix, 47 € anar i tornar, però degut al mal temps i a les boires no hi vàrem pujar. Així doncs, després de fer unes compres de records, tornem cap a Àustria, a poquets km.Travessem Àustria per entrar a Suïssa, on comprem la vinyeta, que val 24 €. Continuem fins a Lucerna per poder visitar el Pilatus, una altra muntanya emblemàtica. En voler comprar el bitllet, la senyora ens desaconsella pujar-hi degut al mal temps perquè no veuríem res. Havien caigut 80 litres per m2 i el riu està a punt de sortir de mare, arrossega molts arbres. Desanimats, marxem, però sempre en direcció cap a casa, doncs com a molt tard hem d'arribar el diumenge, ja que el dilluns, els del ”penkin club” ens reclamen. Hem fet nit en un càmping que només hi havia “cebolletas”, bé, només hi havia les caravanes.Érem els únics en tot el càmping, semblava un càmping fantasma. Vàrem pagar 15 €.
                                
Dia 10 d’agost de 2007

Avui ens hem llevat una mica tard, les 8:30. Segurament serà degut al silenci regnant. Anem cap a Les Gruyeres. El dia sembla una mica més espavilat però tot i així les boires als cims encara hi són totes.Gruyeres està inclosa dintre la regió de Friburg. Per les seves característiques s'assembla molt a Àustria. Les muntanyes potser no són tan escarpades i això convida més a fer excursions o caminades fins als poblets que es troben situats a qualsevol punt de la muntanya. El paisatge aquí és molt bonic. El primer ha estat comprar una mica del famós formatge. Mentre ens dirigim, a peu, cap el castell, podem veure que han caigut les primeres neus, per això fa tanta fresca. Hem trobat uns catalans de Balaguer i ens han comentat que a Lauterbrunen hi havia caigut un aiguat de mil dimonis i que havia fet mal, fins i tot amb destroces als campistes. Esperem que només siguin materials. Hem pogut comprovar que els suïssos han perdut la vergonya i ja se salten els límits de velocitat com a qualsevol lloc de Catalunya. Els haurà perjudicat la invasió de llatins? Serà per sempre o només serà transitori?La resta del dia ha estat de trànsit, camí de casa. Hem fet nit a Le Puy de Vellais. El càmping ens ha costat 10,20 € amb llum i continua plovent.

Dia 1 d’agost de 2007
                                                                                                                          
 A Millau ens desviem només per anar a comprar una miqueta de formatge a Roquefort. Només parem per posar gasoil i descansar. Les cues per entrar cap a Catalunya són molt llargues. Quan passem per la Vall de Bianya, mirem el rellotge i són les 9 del vespre. Fem doncs una paradeta per sopar, al bar nou, on mengem una amanida i carn a la brasa. Arribar fins a casa va ser mes còmode amb la panxa plena.En tota la ruta hem fet aproximadament uns 4200 km.Hem gastat, també aproximadament, uns 1200€.Algunes observacionsDels set països que hem estat, a l’hora d’anar a comprar no et donen cap bossa de plàstic. La gent o bé porta el clàssic cabàs o porta una bossa de roba.Quan compres aigua, si es tracte d’una ampolla o un pac d’ampolles té un preu recomanat, però si compres una garrafa aleshores té un preu afegit, que és el que val el continent (garrafa), però aquesta garrafa la pots tornar que et serà abonada. Pels amants de les bicicletes, tota la ruta del Danubi és un lloc ideal. Hi ha un carril bici a tota la ruta i amb poca dificultat.El gasoil, està a tot arreu al voltant de 1,10 o 1,20 € excepte en els supermercats francesos. A Suïssa el gasoil és on resulata més car, 1,70 F.CHPer accedir a les muntanyes amb mitjans mecànics, de tots els països alpins, Itàlia és el més assequible.Les àrees per Ac's si són una mica completes, que n'hi ha de totes, valen com els càmpings, entre 10 i 15 €. Hi ha però algunes excepcions de càmpings on pots pagar fins a 25 €Joan i Francesca (Jofranc)Aquí podeu veure les fotos corresponents al relat: