PETITA RUTA PELS ALPS Dia 12 d’agost . Ens hem proposat,per dir-ho d’alguna manera, fer la volta al Montblanc. Sortim de casa al voltant de les 9 hores 30 minuts aproximadament, gairebé sempre fem la mateixa ruta fins la frontera, Prats-St.Quirze de Besora-Ripoll-St. Joan Aba.-Olot-Besalú-Figueres on agafem l’autopista. Tenim una mica de planing fet per el primer dia ja que aquest any les vacances son de només de vuit dies i per tant no ens podem encantar gaire. Doncs bé només entrar a l’AP7, les cues ja arriben fins la frontera, en arribar al peatge de la Jonquera ens comenten, que la policia francesa, fa controls de passaports, per tant ens toca, paciència. Per fi, sembla que la cosa es destapa, però dura poc, ja que després de Perpignan i fins uns 15 Qms. mes enllà de Beziers, un altre cop les punyeteres retencions. Segons el planing, tindríem d’arribar, per passar la nit, a Moutiers, prop de la frontera amb Italia, son les 5 de la tarda i estem a l’altura d’Orange, a les 8 del vespre parem a sopar,en una àrea de l’autopista prop de Romans entre Valence i Grenoble, sembla que s’acosta un temporal, per tant despatxem rapit els plats i marxem, fins arribar prop d’Alberville on fem nit en una àrea al costat de dues Ac’s més. Qms del dia 695. Dia 13 d’agost Ha plogut tota la nit, i el dia es presenta tapat i gris, esmorzem i continuem fins a Bourg St.Maurice, on comença la collada del Petit St. Bernard, a mitja pujada, la panoràmica que hi ha de la vall, es fantàstica, un veritable regal per la vista. Som prop de la una del migdia, arribem a dalt al port i la nevada que hi fa es impressionant, no hi ha ningú, tothom passa ràpid, nosaltres només ens parem a fer dues fotos i toquem el dos, parem una mica més avall, on la neu ens deixa parar l’ac prop de la carretera, hem dinat però el temps no convida ha sortir, només deixem baixar la”xispa” a fer el que més li convingui. Continuem fins a La Thuile, aquí el temps ja ha canviat una mica, però tot i així tenim d’agafar el paraigües, es un poble de muntanya, un carrer principal , ple de botigues de records, el riu passa per el mig del poble i té una area per ac’s (cosa bona de saber), hi ha un cartell que diu que va ser final d’etapa del Giro 2006. Marxem sempre direcció Aosta, a uns quatre kms aproximadament abans d’arribar, sortim de la E 21-B per dirigir-nos a Cogne, aquesta població està situada en la vall que porta el seu nom, arribem al voltant de les 5 de la tarda i anem directes a l’àrea d’ac’s, ens posem en la plaça nº 103 i en quinze minuts va quedar ple,l’horari es de 9 a 1 i de 6 a 9, val 10 € per nit i 1 € per la llum. Hem anat a donar una volta per el poble, es petit però molt turístic, hotels,restaurants i botigues. Potser el que crida més l’atenció es una glacera que es veu des de la plaça, en un costat hi ha una gran esplanada, que en un moment sembla un camp de golf, però en realitat es un camp molt gran on la gent es passeja i fa picnic...molt agradable. Tornem cap l’ac ens dutxem i sopem. Km del dia 221. Dia 14 d’agost Avui a tocat llevar-se d’hora, hem anat a caminar, la passejada serà fins a Lillaz, una població situada a uns 3,5 kms. En sortir al carrer ens adonem que a fet una gelada, no hem mirat la temperatura però feia fred, ens hem posat un jersei i el polar i la veritat es que no feia cap nosa. La primera casa que es troba a Lillaz te dos llacs petits on hi pots pescar una truita de riu pagant, es clar, també hi ha una àrea de picnic, que pagant, pots fer el que més et convingui. Entrant al poble, en un cantó del riu hi ha l’àrea d’ac’s, també val 10 € per nit, a l’altre banda com a mínim dos càmpings, mentre anem caminant trobem un indicador que diu “Cascate de Lillaz”, queda situat del centre del poble a uns deu minuts a peu, segurament serà any de secada perquè a la famosa “Cascate”,no hi sortia més aigua, que la que pot rajar per el broc gros del canti, encara que tinc de reconèixer que el paratge es maco i agraït per fer-hi una caminada, tornem cap a l’ac, arribem prop de les 11 del mati, cal dir que la caminada es apte per a tothom, inclús per a cadires de rodes, tot el circuit, al menys així i consta a tots els rètols. Hem esmorzat, hem buidat les aigües de tots els colors i hem omplert d’aigua fresca i bona de la muntanya, ens hem acomiadat dels nostres veïns italians, per cert tots eren italians, estrangers nomes érem nosaltres i uns anglesos Tornem sobre els nostres passos en direcció Aosta, mentre el meu fill Isaac condueix, tinc temps per marcar les coordenades de l’àrea que hi ha a la ciutat i efectivament ens du fins a la porta, el TomTom funciona. Decidim anar a visitar la ciutat i el seu casc antic, s’entra per una gran portalada romànica en forma d’arc, anem passejant per els carrers fins arribar a la catedral està tancada, a fora a l’entrada hi ha unes pintures murals, que hom diu, si això es a fora, com deu ser a dins, bé continuem per els carrers fins que trobem el teatre romà, l’estan rehabilitant, la resta botigues, bars i terrasses on es veuen tots tipus de menjars i beures, sembla ser que ha arribat l’hora de dinar, a qualsevol lloc va bé quan hi ha gana. Deixem la ciutat i agafem direcció Le col du Grand St. Bernard, la carretera des de Aosta va pujant tot el rato, però quan arribes a l’entrada del túnel, aquí ja es torna tortuosa, anem pujant fins que atrapem un autocar, a les hores ja es desesperant, la velocitat no passa dels 20 per hora. Hi ha temps per tot. En arribar a dalt, parem primer a la banda italiana, fem les fotos de rigor i som espectadors i en directe d’un rescat de muntanya, amb helicòpter inclòs, desprès de una estona passem al costat suís, una altre parada per veure els famosos gossos de St. Bernard, estem de sort els treuen a passejar, desprès de donar un tomb per la zona hi comprovar, que esmorzar i dormir en el hotel val 28 FCH per persona, continuem la ruta, he de dir que fa un dia tapat i fred Continuem per la collada, ara, però de baixada, anem poc a poc per no escalfar els frens, on s’ajunten la carretera que hi circulem nosaltres i el túnel, parem, a fer benzina i a descanviar moneda aquí tenen el Franc Suís el gasoil esta a 1,18 FCH, es dona la casualitat que l’ultima vegada que varem estar per aquesta zona ja varem fer la mateixa operació en la mateixa àrea de servei. Continuem fins a Martigny on agafem l’autopista fins a Visp, i d’aqui cap a Tasch on hi farem nit, avui toca camping, el nom es Alpebugel, val 36 FCH ac,3 adults, un gos i llum. kms del dia 219 Dia 15 d’agost Desprès d’aguantar tota la nit un italià, que a cada dues hores se li engegava una mena de compressor, crec que era la calefacció, la Francesca, estava molt enfadada no ha pogut dormir, hem endreçat la “caseta” i hem esmorzat, hem demanat al encarregat del càmping com es tenia de fer per arribar a Zermatt , i em un castellà correcte ens indica que pagant 5 FCH per anar i la mateixa quantitat per tornar, hi ha uns minibusos que surten cada mitja hora, des de els mateix càmping o si ens ho estimem més, pagant 15 FCH el tren també ens hi portarà. Doncs bé, eren les 9 del mati quan sortíem del càmping direcció Zermatt, et deixen a l’entrada del poble, hi ha un rètol prou èxplicit, prohibit circular amb tot tipus de vehicle motoritzat convencional, només son permesos els vehicles de motor elèctric. Caminem per el carrer principal, tot son botigues i està ple de gent, a més sembla ser que celebren alguna cosa, està ple de grups que vesteixen amb vestits folklòrics, em el nostre suís particular li preguntem a una senyora que portava una espècie de “trompeta” molt llarga, a veure si es voldria tirar una foto amb nosaltres, cosa que va consentir molt gustosament. Vem anar caminant per els carrers fins que varen trobar una família catalana, i els hi vem demanar per pujar al Matterhorn cap on teníem d’anar però tot i portant un planell del lloc,estaven “cucuts” com nosaltres. De sobte quan ens trobàvem al mig de la població, mirant cap a les teulades vem veure la muntanya, sola, nevada, majestuosa, vigilant la vall. Anem fent camí fins que varem trobar el telecabina que ens porteria, pagant 43 FCH anar i tornar, fins la faldilla de la mateixa muntanya, tens de caminar unes dues hores i gairebé la pots tocar, encara que em sembla que des de un tros lluny es veu millor. Varem arribar al càmping i desprès de dinar i omplir d’aigua, doncs “ carretera i manta”cap a l’altre vall la de Saas, arribem a Saas-Fee, una altre població on esta prohibit circular amb cotxe, quan arribes el primer que trobes son els aparcaments per a cotxes i per autocaravanes si t’hi vols quedar tens d’anar a informació i allà pagues l’estada, l’aigua i la llum, si només i vols estar una estona les tres primeres hores son gratis. Bé donem el vol per el poble que esta situat sota una glacera hi ha molts esquiadors, però no ens acaba de fer el pes, per tant marxem cap a Visp per agafar l’autopista cap a Martigny un altre cop, pugem la collada de Forclaz molt llarga i pesada, passem per Les Montets (França) parem un moment per contemplar totes les agulles del massís del Montblanc, continuem direcció Chamonix, a uns dos cents metres del port dues ac’s amb matricula d’espanya parades a la carretera amb el triangle de estar avariats, ens parem i ens diuen que s’han quedat amb el canvi bloquejat, malament, nosaltres no en tenim ni idea de mecànica, però ens quedem allà fins que arriba la grua per portar-los al taller, ens van explicar que també venien de Suïssa i que els avia agradat molt, els vem donar el nº de telèfon per si els faltava quelcom i varem continuar fins arribar al pàrking de l’Aiguille du Midi, cal dir que no varem rebre cap trucada, per tant se suposa que la cosa els va anar bé, millor. Kms del dia 186 Día 16 d’ agost Tota la nit plovent, son les 10 del mati i continua la pluja, no fa bo per anar a caminar, doncs decidim que avui serà dia per descansar i fer neteja de l’ac, buidem aigües, omplim i escombrem i traiem la pols, cap al migdia agafem els paraigües i anem ha donar un tomb per el poble, sempre hi ha bon envien, faci el temps que faci. Ja que fa aquest dia tant apagadot i sembla que ningú te ganes de fer res, hem decidit anar de restaurant, en ven dinat tornem cap a “caseta” per fer una bona migdiada i així acabem de passar el dia. De totes maneres he pogut observar que per segon any consecutiu hi ha tres autocaravanes amb matricules angleses que sembla ser, que fan “càmping” però a l’estil gitano, crec que al final portera conseqüències negatives. Kms del dia 0 Dia 17 d’agost Ens llavem al voltant de les 9 del mati i podem comprovar que fa un dia espatarrant, esmorzem i anem a visitar la glacera de Les Bossons, hem pujat amb el telecadira, anada i tornada val 9,5 €, es te de fer un tros a peu, per el camí vas trobant informació amb fotografies i les explicacions oportunes, i et dones compte que la glacera augmenta i disminueix sensiblement depenent del temps, en aquest moment augmenta. En arribar a dalt t’adones de la grandiositat del “terròs de gel”es espectacular, baixem fins una terrassa on a més de veure l’espectacle gèlid, pots remullar-ho una mica per dins, la baixada la fem a peu, una petita excursió de mitja hora. En tornar cap a Chamonix passem per Le Gaillan una petita població on hi trobem un llac, una àrea de picnic i una paret vertical al peu de la muntanya per fer-hi escalada, suposo que es per els aprenents, abans d’envestir el Montblanc, son les tres de la tarda i la gana ja la tenim feta, per tant cap a dinar. En acabar de menjar i havent rentat tots els plats, la dona evidentment, fem una migdiada. A les 5,30 de la tarda l’Isaac decideix anar fins a Argentiere amb bicicleta, doncs la Francesca i jo anirem a donar un vol per el poble,aquí al pàrking hi ha dues parades del bus, una entrant i l’altre sortint el nom del bus es Le Mule i et deixa just al mig del poble i totalment gratuït. Km del dia 8 Dia 18 d’agost Desprès d’esmorzar, recollir les coses i passar per la maquina de pagar, recordo que son10 € cada 24 hores, però pots buidar i omplir d’aigua, passem per la benzinera que hi ha a tocar el pàrking, el preu es de 1,15 €/L, hem omplert. Anem baixant fins a trobar l’autopista , però nosaltres fen la ruta de Megeve, que passa per St. Gervais, on fen una parada per visitar la població, que es termal, al peu del Montblanc, que igual que Chamonix, presideix la vall, es molt d’hora, tot just obrant les botigues, per els carrers hi ha poc envien, el dia es esplèndid, tirem les quatre fotos de rigor i anem a comprar una mica de fruita i continuem la ruta fins a Megeve, es una població tant turística com Chamonix, no està massa preparat per les Ac’s tots els pàrkings quedant una mica lluny, prop de les pistes d’esquí, fem una visita,es dia de mercat setmanal, aquí no i queb ni una agulla, desprès de fer una gran caminada ja que el poble es molt allargassat, agafem l’ac i continuem direcció Ugine, encreuament cap a Alberville i Annecy, nosaltres anem cap aquesta ultima ciutat. Degut a unes obres a la carretera principal, ens desvien per carreteres secundaries i de muntanya, son estretes i fortes pujades i baixades, però els poblets i les vistes son fantàstiques. Arribem a Annecy i les dues àrees per Ac’s que ens marca el TomTom, estan a rebentar, igual que la resta d’aparcaments, molt lluny del centre i el llac, trobem lloc per dinar,desprès de rentar els plats, tornem a provar sort i la cosa esta igual o pitjor, doncs decidim pagar uns €,s i aparcar al mig de la ciutat, just sobre un dels canals que passa per la vila vella. El casc antic es medieval, amb castell inclòs, els carrers estrets, però plens de terrasses i turistes, en alguns llocs son tant estrets que sembla que tinguis de fer cua, però no passa res, l’encís del lloc fa que no ten adonis, tires les fotos que penses que son personals però no saps com, sempre et surt un personatge al costat de la dona o un cap que gairebé tapa l’objectiu. Desprès de caminar quasi tres hores, decidim marxar direcció Chambery, això ja es el començament de la tornada, par aquesta població passem de llarc, ja la coneixem, igual que Grenoble, anem tirant direcció Valence i parem a dormir al poble de nom St. Just du Claix, vem parar en el aparcament de l’església molt recomanable. Kms del dia 342 Dia 19 d’agost Al voltant de les 9,15 del mati, hem anat a buscar el pa i hem comprat un espècie de brioix, que la senyora de la “boulangerie” ens a comentat que es el pastis de la comarca a més, també ens hem quedat uns croissants de mantega que fan les delícies del paladar continuem direcció Mende, doncs la nostra intenció es anar ha dormir a les Gorges del Tarn, hem arribat a Ste. Enimie, la carretera es molt estreta, però val la pena, el poble es maquíssim, medieval ha tocar el riu, molt recomanable, però no deixant aparcar les Ac’s des de les 8 del vespre fins a les 8 del mati, continuem sempre direcció Millau, seguin el riu, a l’altre cantó, hi ha alguns pobles que només tenen accés mitjançant una “tirolina” per els paquets, i la gent tenen d’arribar-hi a peu o travessant el riu amb barca. Seguim una mica més avall, fins que trobem el poble de La Malene, aquí també hi ha el senyal de prohibit aparcar les autos des de les 8 del vespre fins les 8 del mati, però hi ha una quinzena d’autocaravanes, i preguntant a un francès, ens va contestar que no hi avia cap problema, ja que érem molts. Kms del dia 288 Dia 20 d’agost Passem per Millau direcció Roquefort, on arribem al voltant de mig dia, desprès de donar un tomb per el poble, que més de la meitat es un assecador de formatges i a l’altre meitat n’hi viuen quatre i el cabo, decidim comprar el famós “fromage” primer passem per “Le Papillon” on ens expliquen les delícies del formatge i desprès, anem a “La Societè” on ensenyen tota la elaboració, també en comprem, i tot caminant, veiem un altre formatger artesà que potser no te el nom dels dos primers però també en comprem una mica i a més un vi de la zona per fer l’acompanyament. Aquí també hi ha area per Ac’s, per tant vem buidar i omplir aigües i desprès de dinar i fer el primer tast dels formatges, varem continuar cap a Beziers, per anar a fer nit a Port-Leucate, hi ha una àrea nova, al costat del càmping, val 6 € per nit, pots buidar i posar aigua. També pots anar a dutxar-te a les instal·lacions del càmping, tot per el mateix preu, hi fa molta calor no hi ha cap ombra. Km del dia 330. Dia 21 d’agost Com cada dia la Francesca ens omple la taula de bons presents, pa amb mantega i me lo melmelada, també i trobem algun croissant que ha anat ha comprar i un suc de taronja i un bon cafè amb llet. En ven recollit els trastos, anem cap a Perpignan per anar a fer unes gestions i continuem cap a Port Bou, en arribar a la duana la policia ens demana els passaports, però vem quedar sobtats, quan ens va dir en angles”passport please”, entrem a Catalunya i en veure tanta porqueria, per les voreres, ens va caure l’anima als peus, ple de plàstics, escombraries, cartrons i tot tipus d’ampolles, fa pena, crec recordar que només ho he vist a Polònia i Romania, no es veu enlloc més. No podem arribar a casa perquè ens toquen les 2 del migdia quan passem per l’àrea d’Amer, estem de sort, les primeres mosques mengen amb nosaltres, continua la porqueria. Hem arribat a casa, desprès de unes vacances curtes però intenses ara ja tindrem feina a rentar la roba i netejar l’Ac.