sábado, 1 de agosto de 2009

Cap setmana a la neu

Som divendres a la tarda acabem de carregar els trastos a l’ac i a les 9 del vespre aproximadament marxem en direcció Berga on parem per posar una mica de gasoil continuem cap a St. Llorenç de Morunys on ens tenim de trobar amb un dels tres companys que formem el grup, després de posar-nos en contacte telefònicament, continuem la ruta cap a la Coma i la Pedra on comença la pujada fins arribar al coll del Port els altres companys venen pel Port de Compte, ens trobem en el pàrking de les pistes d’esquí nòrdic de Tuixen-Lavança, fa una nit d’aquelles que es poden contar les estrelles, però el fred es de rigor, després de retrobar-nos i fer-la petar una mica, fins les dues de la matinada, ens anem cap ha dormir.

Dissabte 28 de febrer

 Ens llavem amb ganes de aixafar neu, ens equipem agafem els bastons i anem pujant pel tallafocs fins al cap d’Amunt, es molt dret vaig quedar ven baldat, però les vistes s’ho valen, en arribar a l’ac vaig treure els esquis perquè els companys poguessin provar una mica l’esqui de fons, la veritat es que ens ho vam passar d’alló més be, vam riure molt. Després de dinar vam fer una caminada fins el refugi del coll del Port tornant va començar a nevar, ens vam tancar dintre les ac’s fins a l’hora de sopar, quan no hi queda ningú ales pistes es d’allò mes avorrit, ens vam quedar mirant la TV fins que ens vam reunir tots en una de les ac’s i després de fer una mica de tertúlia cadascú cap al seu niu.

Diumenge 1 de març

Miro per la finestra i quedo “acollonido” tres dits de neu, de seguida les maquines van treure la neu, avui fan competició a les pistes per tant l’accés te d’estar be. Son les 10,30 i la neu comenta a caure un altre cop per la qual cosa decidim marxar a cotes mes baixes allà possiblement serà aigua i no tindrem problemes. Anem baixant costa avall fins arribar a les fonts de Cardener, lloc recomanable, a mes de ser una passejada agradable i poder observar les poderoses fonts el lloc esta preparat per poder-hi fer carn a la brasa, inclús es un bon lloc per pernoctar, molt tranquil. Es d’hora i decidim marxar cap a Solsona passant pel pantà de la Llosa del Cavall, son vuit kms d’un encant especial. Arribem a Solsona i donem un tomb pel casc antic, visitem el museu episcopal, passem per la plaça del ruc, on per carnestoltes el pengen pel coll fins que arriba a dalt del campanar, pobre ruc, i després de comprar uns pastissos continuem en direcció Manresa fins que trobem un lloc adequat per dinar i acabar de passar la tarda i així donar per acabada la petita sortida de cap de setmana, que per cert ha estat molt agradable Joan i Francesca





25 de juliol de 2009

Avui hem decidit pujar el PUIGLLENÇADA una muntanya ubicada al Bergadà i amb una altura de 2409 m. Sortim de casa a les dues del migdia,ens encaminem cap a Bagà i d’aquí fins a Coll de Pal 2009 m que s’hi pot arribar amb cotxe, el deixem i comencem l’ascens, la muntanya esta plena de bestiar ja que la pastura a la muntanya, degut a les intenses nevades es molt abundant. Es pot envestir la pujada per qualsevol lloc ja que no hi ha camí marcat, la pujada la fem en 50 mn, en arribar a dalt hi trobem un monòlit i petit pessebre que fan companya a un gran repetidor de tv, desprès de berenar i descansar vam començar el descens que va ser de 30 mn la dificultat es poca. No cal dir que les vistes son excepcionals, tota la zona es molt visitada i hi trobem uns quans refugis, miradors, etc.. Hem arribat fins a Gisclareny que esta situat a 14 kms de Baga, pel camí hi trobem varis llocs “Àrees recreatives” on s’hi pot passar el dia, hi ha barbacoes i taules i en algun lloc fins i tot et pots remullar els peus




Setmana del 18 de juliol de 2009

Ha mig mati decidim que podríem anar fer un cim dels molts que ens envolten, li va tocar al TAGA una muntanya emblemàtica situada al Ripollès, dic emblemàtica pel fet de que de les seves entranyes i surt la arxiconeguda font d’aigua “ Aigües de Ribes”. El Taga es una muntanya de mitjana altura, 2049 mt. Vam pujar per Sant Joan de les Abadesses i cap a Ogassa i d’aquí per un camí asfaltat que passa per St. Martí de Ogassa una església del romànic, arribem a Coll de Jou, on aparquen el Vehicle, ens canviem d’indumentària i comencem l’ascensió. El primer tram sempre al costat del filat ( vailet) que te per funció guardar les vaques, transcorreguts uns 200 mt ja es troba un caminet que es va separant del cim, però en realitat la petita volta que fem es perquè sigui mes fàcil la pujada. Arribem a dalt, hem tardat 1 hora, on i veiem una creu i un monòlit que va ser col·locat allà per una entitat excursionista ens hem assegut i de la motxilla hem tret el berenar-sopar i hem gaudit d’allò mes. Des de aquella altura les vistes son extraordinàries, des de la plana de Vic fins la plana d’Olot, passant pels pobles i muntanyes que l’envolten, la pau i tranquil·litat que es respira aquí dalt no es pot explicar en paraules, realment es te de veure i viure. La tornada cap a casa va ser per Bruguera i Ribes de Freser.