domingo, 27 de febrero de 2011

Cap de setmana a Stockholm

Som divendres dia 28 de febrer de 2011, avui hem traballat només mig dia perque vam decidir, ara fa un parell de mesos que podriam anar a Suecia, en concret a Stockholm a pasar un cap de setmana llarc.
Doncs bé a les 5 de la tarda ja entrabam al hall del aeroport de Girona per poder embarcar a les 7 hores i 20 minuts amb un avio de la companya de baix cost Ryanair. Despres de fer tots els tramits pogem al avio i sortim a l'hora en punt direccio Stockholm, on arribem a les 10 hores i 45 minuts
A la sortida de l'aeroport de skawsta ja ens esperaba l'autobus que ens portaria fins la capital de Suecia. ja teniem els billets comprats per internet, ara ens faltaban fer un centenar de kms.
En arribar vam tenir de buscar l'hotel on ens allotjariem durant tres nits, despres de fer una serie de requisits vam trobar les claus i ens vam repartir les habitacions, l'hotel estaba situat en el centre de la ciutat.
Dia 29, a les 8 del mati ens trovem al manjador per fer un bon esmorçar, te buffet lliure, per tant toca omplir fort la calaxera.
Començem a caminar per el principal carrer d'Stockholm, de nom Drottingatan, el carrer esta ple de botigues i ens porta fins a l'entrada de la ciutat vella, Gamla Stan.
Esta nevat per tot arreu, pero tot i aixi tampoc fa molt de fret,
Les botigues obren al voltant de les 10 del mati, els diumenges de les 11 fins a les 4 de la tarda.
Vam visitar l'ajuntament, un dels edificis recomenats com es pot apreciar a la foto el mar esta glaçat, es pot pujar a la torre pero a només a l'estiu, des d'aqui es pot veure tota la ciutat
Ens vam desplaçar fins al port on vam fer un petit creuer des d'on es pot veure part dels monuments i museus, per les aigues i suraban unes plaques de gel que colpajaban el vaixel
Tambe vam seguir plaçes i carrers fins arribar al castell reial "Royal Palace" on vam contemplar el canvi de guardia
Cal dir que tot el recorregut sempre esta fet a peu, sense cap mitja de transport.

Continuem cap a veure museus, primer el Nordik Museum, el Vasaa i Scansen

A les 4 de la tarda ja es fosc, i vam començar a buscar un lloc on poder omplir la panxa.

Uns vam manjar salmo del pais, feia molt de temps que tastaba un salmo tant bó, i esla altres es van decantar per la carn, van demanar carn de ren, varen dir que era molt saboros, encara que nomes vam demanar un plat val a dir que et portan un munt de plats per l'acompanyament, el cafe va ser gentilessa de la casa. Ens quedaba, avans d'anar ha dormir, fer una copeta en el lloc més adient, vam anar fins a " Ice Glass" com tots sabeu es un cova de gel on pots pendre un coktel.

Es disabte 12 de la nit, estem cansats i per tant anem cap a l'hotel.

Fins demà.

Dia 30 de febrer

Toca el despertador, despres d'esmorçar, ens dirigim cap a l'estacio central on comprarem un billet de metro, que ens portara fins a una zona comercial a l'altre punta de la ciutat, on hi travem el " Golven", es tracte d' un recinte rodó que tant i practiquen esports de tots tipus com concerts.

La questió es que la "bola" te un ascenssor exterior, tambe rodó, que puja fins al cim des d'on es pot veure tota la ciutat

Tambe vam tenir temps per passejar i veure les estacions de metro que son tot una obra d'art

A les plces es normal veure-hi una pista de gel i un munt de gent patinant.

Vam despedir el dia anant al bar més antic de la ciutat a beure una cervesa sueca per despedir el dia.

L'ultim sopar el vam fer en una pizzeria "Italiana"

Dia 31 de febrer

Despres de manjar al mati, carreguem les maletes i ens dirigim al carrer de botigues per comprar algun souvenir per la familia, a la una del migdia tenim de ser a l'aeroport per agafar l'avio a les 13,15 hores.

Hem passat per demunt dels alps la panoramique es guapisima. Arribem a Girona a les 7 de la tarda i cap a casa amb un grat record

martes, 24 de agosto de 2010

Ruta dels ports i colls

VACANCES 2010
RUTA DELS PORTS I COLLS
Disabte 7 d'agost
Sortim de casa al voltant de les 4 de la tarda en direcció St. Quirze de Besora, tenim de marxar per la collada de Toses ja que la carretera cap a Gironella esta tallada perquè la fan nova. Continuem cap a la Seu d’Urgell on pasarem pel port del Canto, Sort, Llavorsí, Esterri d’Aneu i vam parar i dormir a Valencia d’Aneu a la sortida del poble a l’últim pàrquing que hi trobem

Diumenge dia 8 d’agost

Son les 7,30 del mati i comencem a enfilar el port de la Bonaigua, en arribar a dalt em esmorzat. Continuem direcció el Pla de Beret, son les deu del mati, ens equipem i comencem la caminada fins a Montgarri, un petit nucli rural on i podem veure l’església, el refugi i un petit bar on es pot prendre un reconstituent per la tornada, el recorregut es molt bonic i recomanable per totes les edats, te uns 8,5 kms entre l’anada i la tornada, També es pot fer en cotxe, i hem empleat un temps aproximat de 2 hores i 15 minuts. Desprès de dinar hem marxat en direcció Vielha, però ens ha cridat l’atenció un pantà que hi ha a ma esquerra ( baixant) de Salardú, hem agafat el camí i ens ha portat fins als Banhs de Tredòs, son les sis de la tarda però en veure el paratge espectacular decidim de quedar-nos a dormir aquí. Aquí es el punt de sortida per anar ha visitar els llacs de Colomers que n’hi ha una infinitat. Estem en el pàrking per anar els llacs i tenim un petit hotel de tres estels, hi ha piscina i jacuzi al aire lliure.

Dilluns dia 9 d’agost

Les 8 del mati i el dia presenta no tant bo com ahir, val a dir que hem passat la nit sense cap tipus de soroll, nomes l’aigua del riu. Desprès d’esmorzar hem fet una petita caminada, però tal i com presentava el dia no hem anat gaire llum. Marxem en direcció Salardú i d’aquí cap a Vielha on hem parat en un gran pàrquing (antiga caserna militar), hem passejat pels seus carrers, però a accepció de que ha crescut en nombre d’habitatges tota la resta continua igual que fa 10 anys enrere, no se exactament el que reivindiquen els aranesos si poder tenir l’Occità com a llengua oficial o tenir el Castellà, crec que
majoritari i amb pocas ganes de fer-hi res. Bé estem de vacances deixem aquets espectes per altres ocasions.
Dimarts dei 10 d'agost
Hem arribat fins a Bossost on hem omplert de gasoil i aigua i hem enfilat el port del Portilló, feia 15 anys que no pesava per aquest port i la veritat es que no recordava que era tant dret. En arribar a Bagneres de Luchon, hem agafat una carretera que ens portat fins el Vallee de Lys, hem anat a visitar varies cascades i hem fet nit aqui Hi ha un restaurant i una plaça de pàrquing molt gran, també em pogut veure que hi havia un escrit que prohibia la pernocta dels càmpings cars, de moment n’hem fet cas omís, esperem que no passi res som 5, dues ac,s i 3 furgonetes
Dimecres 11 d’agost

La llum del dia ens desperta, son les 8 del mati, endrecem les coses, esmorzem i desfem camí fins a Bagneres de Luchon. D’aquí passant pel coll de Peyresourde fins a Arreau una població molt bonica, amb area per ac,s, aquí comença el Col d’Aspin amb una altitud de 1490 mt, a dalt a la collada hi ha una afluència terrible no es pot deixar l’ac, després de tirar les quatre fotos de rigor enfilem la baixada fins al fons de la vall de Campan, molt turística ple d’ac,s a tot el voltant del llac, també hi ha per buidar i omplir aigües, continuem cap a Sta Mª de Campan on comença la famosa pujada del Col de Tourmalet, arribem a La Mongie i en un pàrquing a les afores i pensem fer nit, per cert hi ha un pàrquing per autocaravanes, nomes entrar a la població a mà dreta però nosaltres hem decidit dormir a prop de la carretera, hi ha ambient, bicis, autocaravanes etc..
Dijous 12 d'agost

Hem dormit a la Mongie, hem pujat fins el coll del Tourmalet hem fet les fotos, comprat un record i hem tornat a fer el camí d’ahir en direcció le Bagneres de Bigorre, ens han dit que es mes bonic que les Bagneres de Luchon, però la veritat es que no ens ha agradat gaire. Continuem en direcció Lourdes i d’aquí cap a Luz-St-Sauveur, on hem parat a fotografiar el famós Pont de Napoleon III, hem comprat un record per la nostra neta i hem continuat fins a Gavarnie, hem tingut de fer cua a l’entrada de la població, et fan pagar 5€ per poder pernoctar, a mes l’àrea esta a un kilòmetre llarg del poble, on no et deixen pernoctar nomes pots aparcar per visitar el salt d’aigua, cosa que farem dema, la tarda l’hem passat fent panxing i caminant pels voltants
Divendres 13 d'agost
Ens ha tocat el despertador a les 7 del mati, ens dirigim cap els aparcaments mes a prop del poble ja que des de on estàvem situats, fins al Circ gairebé dues hores, així que amb una hora i poc mes ens hem situat a l’altura del hotelet que es troba a dalt del circ, la boira ha començat a fer acte de presencia i hem acabat d’arribar al salt d’aigua però no hem pogut veure res, un pena ja que el camí ja esta fet, tornant ha començat a ploure. Hem tornat enrere per anar a buidar i omplir aigües a l’àrea i ens hem dirigit cap a la vall de Ossoua però el temps ens espantat una mica i d’aquí fins a Heas ha estat un moment, per poder accedir al Circ de Troumouse es te de pagar un peatge de 4 €, boira ens tapava el nas, per tant no hem vist res de res, ens hem tingut de conformar en una visita cultural pel poble amb el carrer i església i un alberg que es troba des de fa mes de 15 anys a les guies del Trotamundos. Son les cinc de la tarda i ens comença a “matar” l’avorriment, decidim tornar enrere cap a Cauterets, en passar per Luz-St-Sauveur ens crida l’atenció la quantitat de gent que hi ha pels carrers, ens parem i donem un tomb, continuem fins a Cauterets on hi ha un pàrking per autocaravanes a l’entrada i un altre en direcció el Pont d’Espanya, aquí ens hem parat nosaltres, val 10 € per 24 hores i tens llum, molt be, hem anat a donar un vol pel poble, hem comprat algunes coses per menjar, algun record i cap a l’autocaravana a sopar i dormir, que dema serà un altre dia si Deu vol.
Disabte 14 d’agost

Després d’esmorzar ens dirigit cap a visitar el Pont d’Espanya, situat a uns 8 kms de Cauterets. Durant el trajecte, tot de pujada, hi ha munt de cascades excepcionals, en arribar a dalt hi ha un gran pàrquing de pagament i lloc reservat per les autocaravanes. Del pàrquing fins el Pont d’Espanya hi ha uns deu minutets a peu, hem tirat les fotos de rigor i ens hem dirigit una mica mes amunt, fins una petita vall anomenada el Clot, on hi trobem un refugi, bar i restaurant, a partir d’aquí els gossos ho tenen prohibit per tant tornem enrere per un altre camí i així culminem el recorregut . Tornem cap a Cauterets deixem l’ac i anem de compres, avui hi ha mercat, decidim marxar en direcció Espanya passant pel coll d’Aubisque on parem a dinar, tot el recorregut es guapíssim amb unes valls que forment unes panoràmiques extraordinàries. Hem passat per Eaux Bonnes i Laruns pobles amb centres termals fins arribar a Fabreges on hi ha el petit tren mes alt d’Europa que et porta fins el llac d’Artouste, estem a tant sols una trentena de kms de Sallent de Gallego (Espanya) a traves del Col de Portalet, però farem nit aquí perquè ens dona la sensació que no podríem pernoctar enlloc.
Diumenge 15 d’agost

Després d’esmorzar hem travessat la frontera a El Formigal hem donat un tomb es una estació d’esquí tipus Molina. Continuem vers Sallent de Gàllego on hem parat per anar a comprar un parell de bistecs de bou, una mica de pa, per cert la “panaderia” també estava escrit en català “forn de pa” continuem la nostra incursió per Espanya i passem per Panticosa, visita de metge i pujada fins el balneari amb el seu hotel de luxe, marxem cap a Biescas, en realitat entrar a Espanya a estat per comprar una ampolla de butà, hem trobat una parella de Monistrol de Montserrat que ens han informat que el millor lloc per comprar es Sabiñanigo, efectivament hem acabat de carregar tot el que feia falta. D’aquí continuem cap a Ainsa passant per Laguarta i Boltaño, una carretera que Deu ni do, es l’altre cara de la moneda tot desert i despoblat. Visita al castell d’Ainsa amb els seus carrers medievals i la plaça major porxada, molt maco i ben conservat, el parquing de dalt val 2 € però et dona dret a pernoctar. A 35 km hem travessat cap a França pel túnel de Bielsa, en via sentit coses molt dolentes però tampoc esta tant malament, baixant el port per la banda francesa hem arribat en un encreuament que hem llegit “Rute des lacs” doncs cap aquí, carretera estreta però compensa, passes pel llac de Oredon i la carretera puja fins a 2200 mt on ni trobem un altre, el Llac Long, pensem pernoctar aquí a Parc Natural de Neouvielle, en una esplanada que hi unes 4 autocaravanes mes
Dilluns 16 d’agost

Com cada dia el primer que fem es mirar al cel per comprovar si esta núvol o no, però com quasi cada dia continua tapat i amb una boira que ni en deixa veure quatre a cavall d’un ruc. Tornem enrere per la carretera estreta a mes no pogué,però sempre en direcció Arreau per pujar un altre cop el Col de Peyresourde, per arribar fins Bagneres de Luchon. D’aquí fins a St Beat a estat un moment, hem agafat la carretera que ens porta a St. Girons passant pel Col de Ares i el Col de Portet de Aspet, on hi ha un monument al ciclista italià que va patir un accident mortal en la famosa cursa de El Tour. Hem continuat per la carretera que ens ha portat fins a Aulus les Bains, hi ha area per les autocaravanes es pot omplir i buidar aigües al càmping, el poble en si es una mica deixadot molts hotels però un o dos que funcionin i algun fins i tot esta en venda.
Dimarts 17 d’agost

Arranquem com cada dia després d’esmorzar, en direcció el Col d’Agnes, arribant a dalt es pot descobrir una vall fabulosa un llac i unes vistes excepcionals, en realitat es tracte d’unes pistes d’esquí de fons. Continuem en direcció Vicdessos, pel camí trobem un altre coll el de Lers, en arribar a dalt ens ha sobtat el veure que tothom portava una cistelleta o caixa i ho hem preguntat i ens han contestat que anaven ha buscar espàrrecs, també val adir que es la zona on conjuntament amb uns ajuntaments espanyols tenen el programa O.S.A., implantació de l’os al pirineu. La carretera com gairebé totes les d’aquets ports son estretes però tampoc es te córrer. Hem arribat a Vicdessos i agafem direcció Ax les Termes, on hem visitat La Maison du Loup, a mes de fer el recorregut de les cascades molt recomanable, a dues hores camí s’hi troba un refugi a 1900 mt d’alçada i pels mes menuts activitats a la natura tipus tirolina, també la visita als llops en el seu habitat. Ens hem arribat fins a les pistes d’esquí de Bonascre on hem dinat i després de fer una bona migdiada hem anat cap a Les Cabannes per passar la nit en la seva area, 4 € a les 24 hores.
Dimecres 18 d’agost

Després de buidar i omplir ens dirigit cap Ax les Termes on ens tenim de trobar amb uns companys, tenim sort avui es dia de mercat, donem un tomb, comprem una tonteria i anem a visitar el que ja es un clàssic, el rentapeus i els banys. A la una del migdia arriben els socis i ens enfilem fins al Col de Chioula on dinarem, passejarem i pernoctarem al pàrking que hi ha situat a dalt. Al mati després d’esmorzar nosaltres continuem la marxa cap a casa passant per Andorra i ells tot just comencen les vacances. Això es així uns van i els altres tornen

sábado, 6 de marzo de 2010

Dissabte dia 6 de Març.
Avui practicament hem començat la temporada de caminades i pujades de cims, comença a fer bon temps i encara que al mati fa una mica de fresca nosaltres hem decidit pujar el Castell de Lluça.
Les primeres noticies daten del 905, moment que es consagre el temple de Santa Maria de Lluçà. Dona nom al Lluçanès. El 1279 va ser pres per les tropes de Jaume I, amb qui mantenia una disputa Bernet de Saportella, senyor del castell. Durant la guerra dels remences el castell va ser destruït.
Està situat en un turò a 893 metres sobre el nivell del mar i des d'aqui podem contemplar el Monastir rural de Santa Maria de Lluçà, fundat el segle XII.
Estem situats practicament en el punt més estrategic, encara que no el més alt, ja que podem dominar gairebé tot el Lluçanès, també es pot comtemplar el Pirineu central i oriental, la serralada del Cadi (part), Montserrat, Montseny i el Cabrarès
Podem visitar el Monestir amb el seu claustre, tombes encastades a la roca i pintures d'un valor incalculable, just al devant i troven la Primitiva de Lluça on us faran les delicies per manjar i si la vostre visita la feu a l'estiu podreu escoltar dins de l'esglesia concerts de musica religiosa.
Una visita molt recomenable

sábado, 1 de agosto de 2009

Cap setmana a la neu

Som divendres a la tarda acabem de carregar els trastos a l’ac i a les 9 del vespre aproximadament marxem en direcció Berga on parem per posar una mica de gasoil continuem cap a St. Llorenç de Morunys on ens tenim de trobar amb un dels tres companys que formem el grup, després de posar-nos en contacte telefònicament, continuem la ruta cap a la Coma i la Pedra on comença la pujada fins arribar al coll del Port els altres companys venen pel Port de Compte, ens trobem en el pàrking de les pistes d’esquí nòrdic de Tuixen-Lavança, fa una nit d’aquelles que es poden contar les estrelles, però el fred es de rigor, després de retrobar-nos i fer-la petar una mica, fins les dues de la matinada, ens anem cap ha dormir.

Dissabte 28 de febrer

 Ens llavem amb ganes de aixafar neu, ens equipem agafem els bastons i anem pujant pel tallafocs fins al cap d’Amunt, es molt dret vaig quedar ven baldat, però les vistes s’ho valen, en arribar a l’ac vaig treure els esquis perquè els companys poguessin provar una mica l’esqui de fons, la veritat es que ens ho vam passar d’alló més be, vam riure molt. Després de dinar vam fer una caminada fins el refugi del coll del Port tornant va començar a nevar, ens vam tancar dintre les ac’s fins a l’hora de sopar, quan no hi queda ningú ales pistes es d’allò mes avorrit, ens vam quedar mirant la TV fins que ens vam reunir tots en una de les ac’s i després de fer una mica de tertúlia cadascú cap al seu niu.

Diumenge 1 de març

Miro per la finestra i quedo “acollonido” tres dits de neu, de seguida les maquines van treure la neu, avui fan competició a les pistes per tant l’accés te d’estar be. Son les 10,30 i la neu comenta a caure un altre cop per la qual cosa decidim marxar a cotes mes baixes allà possiblement serà aigua i no tindrem problemes. Anem baixant costa avall fins arribar a les fonts de Cardener, lloc recomanable, a mes de ser una passejada agradable i poder observar les poderoses fonts el lloc esta preparat per poder-hi fer carn a la brasa, inclús es un bon lloc per pernoctar, molt tranquil. Es d’hora i decidim marxar cap a Solsona passant pel pantà de la Llosa del Cavall, son vuit kms d’un encant especial. Arribem a Solsona i donem un tomb pel casc antic, visitem el museu episcopal, passem per la plaça del ruc, on per carnestoltes el pengen pel coll fins que arriba a dalt del campanar, pobre ruc, i després de comprar uns pastissos continuem en direcció Manresa fins que trobem un lloc adequat per dinar i acabar de passar la tarda i així donar per acabada la petita sortida de cap de setmana, que per cert ha estat molt agradable Joan i Francesca





25 de juliol de 2009

Avui hem decidit pujar el PUIGLLENÇADA una muntanya ubicada al Bergadà i amb una altura de 2409 m. Sortim de casa a les dues del migdia,ens encaminem cap a Bagà i d’aquí fins a Coll de Pal 2009 m que s’hi pot arribar amb cotxe, el deixem i comencem l’ascens, la muntanya esta plena de bestiar ja que la pastura a la muntanya, degut a les intenses nevades es molt abundant. Es pot envestir la pujada per qualsevol lloc ja que no hi ha camí marcat, la pujada la fem en 50 mn, en arribar a dalt hi trobem un monòlit i petit pessebre que fan companya a un gran repetidor de tv, desprès de berenar i descansar vam començar el descens que va ser de 30 mn la dificultat es poca. No cal dir que les vistes son excepcionals, tota la zona es molt visitada i hi trobem uns quans refugis, miradors, etc.. Hem arribat fins a Gisclareny que esta situat a 14 kms de Baga, pel camí hi trobem varis llocs “Àrees recreatives” on s’hi pot passar el dia, hi ha barbacoes i taules i en algun lloc fins i tot et pots remullar els peus




Setmana del 18 de juliol de 2009

Ha mig mati decidim que podríem anar fer un cim dels molts que ens envolten, li va tocar al TAGA una muntanya emblemàtica situada al Ripollès, dic emblemàtica pel fet de que de les seves entranyes i surt la arxiconeguda font d’aigua “ Aigües de Ribes”. El Taga es una muntanya de mitjana altura, 2049 mt. Vam pujar per Sant Joan de les Abadesses i cap a Ogassa i d’aquí per un camí asfaltat que passa per St. Martí de Ogassa una església del romànic, arribem a Coll de Jou, on aparquen el Vehicle, ens canviem d’indumentària i comencem l’ascensió. El primer tram sempre al costat del filat ( vailet) que te per funció guardar les vaques, transcorreguts uns 200 mt ja es troba un caminet que es va separant del cim, però en realitat la petita volta que fem es perquè sigui mes fàcil la pujada. Arribem a dalt, hem tardat 1 hora, on i veiem una creu i un monòlit que va ser col·locat allà per una entitat excursionista ens hem assegut i de la motxilla hem tret el berenar-sopar i hem gaudit d’allò mes. Des de aquella altura les vistes son extraordinàries, des de la plana de Vic fins la plana d’Olot, passant pels pobles i muntanyes que l’envolten, la pau i tranquil·litat que es respira aquí dalt no es pot explicar en paraules, realment es te de veure i viure. La tornada cap a casa va ser per Bruguera i Ribes de Freser.

martes, 28 de octubre de 2008

Vacances 2008 Dia 2

Hem sortit de casa al voltant de les 11 del mati en direccio la Junquera i continuem per l’autopista fins a Beziers i d’aquí cap a l’ A-75 fins el poble de Aumont-Aubrac on el tomtom ens ha portat fins un parking de terra ple d’ac,s aqui hi farem nit, just al costat hi ha una aixeta d’aigua potable i a cent metres hi ha una bogaderia, per poder utilitzar les maquines es te d’anar a buscar la fitxe al bar del costat. Kms del dia 480

Dia 3 d’agost 2008

Avui la sortida ha estat una mica d’hora, les 7 del mati, ha sigut un dia de ruta. Hem passat per Clermont-Ferrand, Vichy, Moulins, Autun, Metz i Luxembourg on hem omplert el deposit de gasoil està a 1,19 €, varat si comptem que a França l’hem pagat a 1,41 €. Be no hi ha gaire res per explicar nomes que hem passat Trier ( alemanya) I el primer poblet que hem vist, de nom Bekond, ens hi hem quedat ha dormir, al parking del poliesprtiu. Kms del dia 870

Dia 4 d’agost 2008

A les 7,30 ha tocat el despertador, hi hem agafat l’autopista direccio Koblenz on hem esmorzat, avui tambe ha estat un dia de ruta, hem arribat a Puttgarden a les 9 del vespre i hem decidit quedar-nos a dormir al parking del ferry, segur que de dia les coses es veuran millor, fa molt mal temps el vent es molt fort i la mar esta una mica alterada, esperem que demà estigui millor. Mentres sopabam va arribar una ac amb matricula espanyola i els vam anar ha saludar, va resultar que eran de la comarca d’osona en concret de Centelles, va ser una agradable visita. Kms del dia 833

Dia 5 d’agost 2008

A les 7 del mati com cada dia, de peus a terra i ens hem dirigit cap a la taquilla per pagar el pasatge del ferry 79 € a partir de 6 mts de llargaria, a les 9 ja esmorçabam a Dinamarca, per cert la familia de Centelles ja habian agafat el ferry avanç que nosaltres. Ens hem dirigit cap a Kopenaguen i aquí direccio Malmo per el famos pont-tunel en arribar a Suecia, la sueca de la taquilla ens ha donat la benvinguda al seu pais deixant-nos pagar 71 €. Hem agafat la E-22 par dirigir-nos cap a Kristianstad i d’aquí per la N-23 cap a Vaxjo i d’aquí cap a Triberg tota la zona es molt buscosa i plena de llacs poca industria i molta pagasia, cal dir que totes les poblacions son molt petites, pero es te d’anar molt en compte ja que els controls de velocitat estan per tot arreu, per aquesta zona la velocitat mitja es baixa per tant hem agafat l’autopista per arribar a Stockholm,hem decidit fer nit en un poblet aprop de la capital. Ha fet mal temps tot el dia jo diria temps de tardor hem tingut de posar la calefaccio i abrigar-nos un jersei. Kms del dia 670

Dia 6 d’agost 2008

El dia ha començat amb el despertador a les 7 del mati, i com cada dia hem fet una mica de cami fins l’hora d’esmorçar que ha coincidit a Stockholm per cert no hem tingut cap problema per aparcar l’ac, hem deixat l’ac al parking del port, just devant del casc antic. Hem visitat la ciutat i el seu casc antic, amb els seus carrers estrets pero plens de vida, molta gent per tot arreu, hem vist el canvi de guardia, ens hem fet la foto amb el soldat a la seva garita i depres de caminar amunt i avall hem fet un bon dinar al primer restaurant que ens ha agradat, despres de dinar hem fet una ultima volteta per pair i hem continuat la ruta direccio Sunsvall Ha partir d’aquí et vas donant compte de que la distancia es enorme, que venir per aquets paratges es necesita tenir vastant clar, pel fet que tens de fer un pilot de kms cada dia per quedar molt lluny del nostre objectiu, Les Illes Lofoten, per una vanda resulta una mica pasat pero compensa el paisatge que vas trobant pel cami. Ha partir de Sunsvall podriam dir que comença una nova ruta que podem anomenar “La ruta del gran nort” aquí els paissatges ja son diferents els boscos de pins continuan assent molt abundosos pero començan ha treure el nas molts llacs on hi podem trovar campings i arees de descans aquí hi podem veure moltes zones dedicades a la pesca de la truita i salmó. Hem anat ha dormir en un lloc idilic amb el llac just al devant i un pont espectacular hi ha bencinera i un hotel perdut al mitg del res, el lloc s’enomena Mentrestant escric aquestes quatre linees encara es de dia i son les 22,15, per cert avui hem vist el sol ens ha fet una mica mes de bon temps, encara que la temperatura es mes o menys la de cada dia uns 14º. Hem estat acompanyats per una familia de Barcelona que anaban fins a Cap-Nort Kms del dia 669

Dia 7 d’agost 2008

Continuem a terres suecas, avui ha estat un altre dia de carretera, sempre en direccio Kiruna, fen una visita a la ciutat de Umea capital de la regio de Vasterbotten, l’esglesia data de l’any 1894, tambe i trobem un carrer principal que al final i ha les restes del que serian les primeres cases de la poblacio ara transformat en museo, continúem la ruta, tota la zona esta plegada de llacs, boscos i el mar, les panoramiques son molt monotones ( no vol dir que sigui lleix) en excepció d’alguns racons que realment tenen el seu encant, casetes de coloraines, molts campings, sempre a prop del llac. Entre Lulea i Kiruna les bencineres son mes aviat absens, les carreteres poc transitades i la E-10 que es la que ens porta fins a Narvik, punt inicial de les postres vacances, doncs es molt dolenta,aquí hem vist els primers rens, la “xispa” quan ha vist el primer ha quedat sobtada, continua haven-hi molts llocs aptes per la pesca del salmò, avui mateix farem nit en una area de descans al costat d’un llac, no tant bonic com ahir, esta ple de pescadors, com anécdota podriam dir que mentres supabam, a les once de la nit i continua assent clar, sens ha acostat una petita guilla i s’ha quedat devant la porta de l’ac esperant el seu supar, tambe voldria dir que es curios que a gairebe tots els parquings hi ha uns endolls que preguntant quina utilitat tenian, ens han explicat que a l’hivern hi enxufan els cotxes per mantener el motor a uns certs graus de temperatura i de paso carreguen la bateria. Kms del dia 753

Dia 8 d’agost 2008

Aquí el sol ja ens ha tocat els “pabrots” per dormir a les 4,30 hores hi havia un sol com a Catalunya a les 10 del mati. La carretera de Kiruna a Narvik la E-10 si ahir diea que era dolenta avui tinc d’afirmar que es dolantissima, hem fet algun tram de carretera sense asfaltar, pero el paissatge ha estat diferent quan hem entrat al parc Nacional de Abisko ja es muntanyos , hem visitat un riu salmoner amb l’esparança de vuere saltar alguna cosa, pero no hi hagut sort, hem continuat la ruta i hem entrat a Noruega al voltan de les 11 del mati, ens hem dirigit cap a Halstat (illes Vesteralen) on ens hem parat ha dinar i ha fer un tomp, es una petita ciutat sense molta importancia, el nucli antic es limita a dos carrers i poca cosa mes, hem continuat en direccio Lodingen, un poble de pescadors que l’unic que té de rellebant es que hi arriva el ferry des de Narvik. Hem desfet una mica de cami per tornar a E-10 en direccio Sortland, la veritat es que com la majoria d’aquestes poblacons no te res d’importan en cap sentit. En veure que per arribar a Andenes la poblacio mes septentrional de les Vesteralen, faltaban uns 90 kms hem decidit de anar ha pernoctar ha aquesta poblacio on et porten a fer un tomb amb vaixell per veure les balenes o es pot fer un petit safari per anar ha veure frarets o focas, el safari per nanr ha veure balenes val 700 Nkr els adults i els nanos 500 kr. Fa un fret que pela, els dos darrers dies hem tinguit d’engegar la calefaccio, si les coses no canvien ( esta nuvol) ens tindrem de conformar ha mirar un far que tenim just al devant. Aquí aquesta poblacio nomes hi ha un camping i els pocs espais per aparcar esta ple de cartells que diuen “no camping” mes clar ja no es pot dir Kms del dia 592

Dia 9 d’agost 2008

Despres de passar una mala nit, la causa varen ser quatre gambirots que s’han passat bona part de la nit cridan “no camping” a les 6 o 7 ac,s que estabam aparcades en una plaça d’Andenes. No vam fer el safari de les ballenes per la mala mar que hi habia, el temporal era fort i els que tonavent estavent tots marejats de valent. Vam continuar la ruta direccio Bleik, Staver i Nordmyele, per la ruta hem trovat una colonia de aus marines que prenien el sol dalt d’una petita roca al mitg del mar. Hem tornat ha fer un troç de cami que ja habiam fet ahir fins a Sorland i d’aquí per la 820 fins a Myre poblacio pesquera i bonica, d’aquesta poblacio fins a Langenes tot el recorregut es molt maco. Hem deixat la carretera principal que ens porta fins a Melbu i n’hem agafat una de secundaria que dona la volta a la illa pasa per uns poblets encantadors totes les platges tenen la sorra blanca com la neu. En arribar a Melbu hem agafat el ferry que ens ha portat fins a Fiskebol aquí començan les Lofoten i es molt recomenable entrar a les illes per aquí les vistes son impactans, com anécdota voldria explicar que un cop dins del ferry hem sortit depressa i corrents de l’ac per pujar a la cuberta i per comptes de premer el boto perque s’obri la porta he premut el boto de la alarma, des de el pont de comandament han demanat al encarregat de la bodega que pasaba, ja que les alarmes s’han disparat totes, pero tot ha acabat amb un no res. Despres de deixar el ferry hem decidit de fer una ruta diferent de la habitual ens hem encaminat cap a la poblacio de Laukvika, dels 68 kms que hi ha fins a Svolvaer, uns 30 son de cami de gravilla, pero realment val la pena, es molt solitari, es un lloc per fer caminades prop del mar i visitar alguns fiords, per al cami ens hem parat a dormir en un descampat a uns tres kms de la poblacio de Sildpollnes, quan hem arribat eram sols i hem quesito d’una hora han vingut cinc ac,s mes, realment Noruega es diferent. Avui ens hem tingut de conformar en veure el sol a les dues del migdia. A l’hora d’escriure aquest ratlles esta publent i a mes amb la boire Kms del dia 110

Dia 10 d’agost 2008

Avui hem començat per visitar la capital de les illes,Svolvaer, l’ambient pels carrers es nul, suposo que es degut a que es diumenge, hem visitat el museu del gel que es troba just al devant del amarrador de l’hurtigruten, obren ha partir de les 12 del migdia. L’unic lloc on hi habia una mica d’ambient era al port on uns catalans de Lleida omplian el vaixell que els portaria ha fer un petit creuer pel fiord Trollfjord. En aquesta poblacio i podem veure el famos roc partit que i salta un home, que ha vista d’oçell es molt maco pero a vista de formiga ja canvia la cosa. Despres hem fet un petit recurregut fins a Kabelvag es una poblacio d’uns 2000 habitans, hi podem trobar la primera esglesia que es va construir a les Lofoten a l’any 1103 per el rey Oystein i aquí es on es va contruir els primers “rorbuers”. A continuaciuo hem visitat el poble de Orsvagvaer aquí hi ha quatre cases i la resta es prácticamente tot camping queda situat en un entorn priveligiat. Hem arribat a Henningsvaer, es maquisim, hem aparcat a una plaça que hi ha entrant a mà esquerra, es el migdia i pensem fer-hi nit, hem donat una volta pel poble i hem tingut la sort de coneixer a l`Andreu que viu aquí des de fa 30 anys i a l’estiu regenta dues botigues de souvenirs,ens ha dit que venia bacallà del mes bò tambe ens ha explicat que aquesta zona es la mes maca, per dir un exemple, el gobern de Noruega quan te algun compromis d’estat, els envia ha passejar per aquí, tambe ens ha explicat que aquí no hi ha ni policia ni cap tipus de servei en cas de tenir alguna dolencia es tenen de desplazar fins la capital,Svolvaer. Una de les coses curioses que es poden observar es que la gent del pais abrigats fins a les orelles pero sempre amb el gelat enganxat als morros,prenen el sol i la temperatura està entre els 12º o 13º, avui a la tarda fa fret pero fa un sol espetarrant, son les 10, diguem de la tarda…. sembla un castic, avui que fa sol i podriem veure el sol de mitjanit ara estem a l’altre canto de l’illa, ja hi ha la taula parada, avui toca pa amb tomaquet i pernil del Lluçanes. Kms del dia 56, avui ha estat un dia de descans

Dia 11 d’agost 2008

A les vuit del mati… dic mati es per dir-ho d’alguna manera, perque aquestes hores pel que fa el sol ja sembla que sigui el migdia, començem a marxar en direccio Lingvaer i des de aquí per una carretera secundaria fins a Stamsund tot el recorregut esta ple de poblets pescadors amb un encant especial, hem visitat Leknes es el centre comercial i administratiu d’aquesta zona hi ha 2100 habitans, prop d’aquí hi ha la poblacio de Utableiv, en fer la ultima curva de la carretera que ja es veuen les quatre cases que forman el poble, doncs quedem bocavedats l’encant que tenen les seves patges de sorra blanca i les seves aigues de color turquesa, ens hi hem anat ha ficar de peus i l’agua esta gelada, la visita es molt recomenable. Hem desfet el cami per dirigir-nos a Borg, on hi podem trovar el moseu viking mes gran de les Lofoten, tambe hi ha un poblat viking amb el seu vaixell, que pagant una quantitat et deixan remar una estona i aixi et desplaces a la epoca. Molt aprop de Borg hi ha l’encreuament que ens ha portat fins a Eggum, un altre raco de mon fantastic hi hem arribat a les dues del migdia i ja ens hi quadem ha dormir, nomes cal que el cel no es tapi mes i posiblament poguem veure el sol a les dotze de la nit, per poder-hi accedir cal pagar una petita quantitat que tens de depositar dins d’un pot meta-lic Aquí toca, tarda de relax i passejades amb bicicleta Kms del dia 133

Dia 12 d’agost 2008

Doncs hem tigut la gran sort de poder veure el sol com es ponia derrera l’horitzo, encara que no es el de mitjanit ja que a les 22,45 ja no hi era pero la satisfaccio va ser la mateixa. A les 8,30 del mati hem omplert d’aigua i hem marxat direcciò Vikten que segons la guia hi han unes platges amb sorra blanca, pero la veritat es que la platge esta plena de pedres grans, s’hi pot trobar una botiga de ceramica i vidre de fabricacio propia. Ens hem desplaçat fins a Nusfjord, molt recomanable, diria que tot el poble es un museu hem pogut veure una fabrica d’assacar bacallans i la tentacio ha estat gran i hem marxat ham el bacalla sec, des de Hamnoy fins a Reine es potser un dels trams mes bonics que hem fet, hem dinat a Reine i despres de pasejar per la poblacio que esta ple de “rurbors” hem continuat fins al ultim poble de les Lofoten A, tambe tot el poble es un museu tota la zona es molt recomenable, aquí es on hi podem veure mes assacadors de bacallans, totes aquestes poblacions viuen del mateix, el turisme dos mesos d’estiu i de la pesca del bacalla a l’hivern. Totes les poblacions tenen el seu museu que sempre esta relacionat amb al mateix, el mar, la pesca, els vikings i la fauna marina en general. Aquets dies hem pogut veure una mica de tot, costelles de balena, caps disecats de bacallans i altres especies, taurons dissecats i avui per acavar-ho d’adovar hem vist un bou molt pelut que ja es exclusiu dels paissos nordics. Ja que es tracte d’unes illes maravalloses, pero tambe molt muntanyoses no hem volgut despedir-nos de les Lofoten sense fer una petita caminada en una muntanya qualsevol fins arrivar a un plà on hi habia un magnific llac, despres de verenar-hi hem continuat direccio Svolvaer per agafar demà el mati el ferry que ens portara fins Skutvik poblacio situada a la peninsula. Avui hem fet nit arran de mar en una platge on ens hi hem refrescat els peus. Kms del dia 237

Dia 13 d’agost 2008

Ens hem llavat a les 8 del mati amb l’intancio d’agafar el ferry a Svovaer que ens portaria fins a Skutvik, pero la decepcio ha estat gran quan hem pogut comprobar que no sortia el primer ferry fins a les 17,15 h. o sigui que hem tingut de fer mes de 100 kms en direccio nort per poder agafar el ferry que sortia de Lodingen fins a Sogne i en aribar a aquesta poblacio es pot dir que hem deixat les Lofoten. Resumin una mica, voldria donar el meu parer sobre les Lofoten- Vesteralen, entenc perfectement que te un molt bon nom, segons es pot llegir son les segones illes mes boniques del mon, al menys aixi estan catologades. Aquí no hi ha monuments , ni cascades, ni grans rius, aquí es limita anar en bicicleta, fer una mica de trekking per poder veure els poblets a vista d’osell o anar a pescar, encara que tot ho hem fet amb petita mesura, ja que es molt lluny i els dies de vacances son pocs. El que si queda clar es que l’eperit viking no ha desaparagut amb les generacions, el mar aquesta gent el portan a la sang des de ben petits i encara conservan l’esperit aventurer ja que cada casa te aparcada al costat o una roulot o una autocaravana. Hem sortit en direccio Suecia, hem passat la frontera dels dos paissos (Noruega-Suecia)i nomes hi habia un trist cartell qu’indicaba que ja estem en terres suecas i res mes. Hem fet un tram de carretera d’uns 160 kms fins arribar a Arjeplok, molt maco sempre passes per la part alta de les muntanyes, hi trobes, rens, neu, llacs i nomes una poblacio amb tots aquets kms ens hem creuat amb una vintena de vehicles, a Arjeplok hem anat ha dormir al port,tot sols. Kms del dia 503

Dia 14 d’agost 2008

Al mati despres d’esmorçar hem visitat l’esglesia d’Arjeplok es de fusta i data del 1641, tambe hem fet una visita al museo d’art rural Sami, molt aprop d’aquí hi ha la poblacio de Arvidsjaur poble Sami, encara mes aprop hem visitat el poble de Norsjo, que en principi segons la guia hi ha el teleféric mes llar del mon i a mes teniem la posibilitat de veure osos, pero la decepcio ha estat molt gran quan hem pogut comprovar que el teleféric a mes d’estar en desus, es un pilot de ferro vell, el teleféric en principi servia per el transport del producte que extreien de les mines, hi ara nomes hi ha un parking i un restaurant. El cami continua pasan per Lycksele i Asele dues poblacions situades al costat d’un llac molt maques i endresades, hem anat baixan per la E-45 en direccio Ostersund on segons la guia es te de fer una visita al llac per veure el seu monstre, i entre aquesta poblacio i Mora ens hem quedat ha dormir el nom del poble es Sveg, com cada dia al costat del llac. Kms del dia 785

Dia 15 d’agost 2008

A les 7 del mati tocaba diana i hem marxat, ha pocs kms hi ha la poblacio de Krensjo on hem vist una esglesia que tenia el campanar apartat del edificio principal, estaba envoltada d’unes quantes cases, tot plegat formava un museu de tipus rural encantador, quan han vist que rondabam per alla ha vingut el “pages” i ens ha obert la porta de l’esglesia perque la puguessim visitar, no se de quin any era pero de ben segur que de algunes centurias enrrera. La ruta ha continuat cap a Dorotea on hi veiem una fabrica de caravanes i un moseu on hi ha la caravana mes gran del mon, continuem cap a Orsa i Mora, dues poblacions grans sense que hi hagi res en especial a comentar, a excepcio de Orsa que te un centre d’osos. A continuacio hem trobat les poblacions de Rattvik i Orebro aquesta ultima ja es una capital de provincia,te un castell, l’ajuntament que es d’estil gotic, potser son les dues coses mes destacables ja que es una ciutat industrial,des d’aquí per la E-4 sempre direccio Helsingborg per pasar cap a Dinamarca. Avui ens ha fet mes bon temps, tota aquesta zona ja esta mes poblada, si fins ara les carreteres estaban prácticamente vuides ara ja costa mes adelantar. Kms del dia 775

Dia 18 d’agost 2008

Depres de travesar Suissa ahir vam arribar a Chamonix, aquest mati havent esmorçat hem anat ha buscar els tickets per pujar al’Aguille du Midi, ens ha costat 38 € cada u anada i tornada, aquest aeri es realment frapant el “cangelis” que et ve quan quasibe arribas a dalt es per escriuren tot un relat, pero be el cas es que es molt bonic des de aquí es divisen un pilot de pics de 4000 metres d’alçaria i les vistes del Mont-blanc des de tant a prop encara mes bonic a mes el dia tambe ens ha acompanyat a fet un sol radiant tot plegat es pot resumir en una paraula, espectacular, la resta del dia ens l’hem passat mirant botigues pels carrers de Chamonix i a ultima hora al voltant de les vuit hem tingut la grata sorpresa de trobar-nos amb Jordi Carreras i la seva senyora la Margarita despres de fer-la petar, hem anat a dutxar-nos i sopar. Kms 0 La resta dels dies han estat de transit fins a casa, podriem dir que aquí acaban les vacances del 2008, on hem gastat 2100€ i hem fet 10200 kms. http://picasaweb.google.com/jofranc7/Noruega2008#