PAÏSOS ALPINS (estiu 2007)...Jofranc - Autocaravana
Hem triat aquestes vacances, perquè fa 12 anys va ser el bateig de la nostra Ac i hem volgut fer part del mateix recorregut, en part per la nostàlgia i en part perquè sempre et queden coses per veure.
Dia 29 de Juliol de 2007
M’he passat el dissabte portant roba, menjar, beures, en fi tot el que ha semblat que podia fer falta per una sortida de quinze dies.Són tantes les ganes que tenim de marxar, que hem posat el despertador a les 5 del mati. Ens llevem, ens dutxem, i marxem direcció la Jonquera, on fem “le petit dejeneur”, continuem sempre per l’autopista en direcció Ax-en- Provenc. Per cert, la zona de la Camarge, penso que es mereix un punt i a part, serà qüestió de fer-hi una visita un altre dia. D’Ax agafem l’autopista direcció Gap, ja no recordava com era l’alta Provença, però m’ha encantat. Marxem cap a Itàlia, passant per Briançon. Una petita visita al casc antic es fa molt interessant i de pas estirem les cames, que ja ens fa falta, i d’aquí enfilem el coll de Montgenevre on farem nit a la seva àrea per Acs. Per 9€ i podem trobar llum, buidar aigües i omplir. És una estació d’esquí. Per cert, la nit ha estat bastant freda 12º, però durant el dia hem arribat a 35º, considerable el contrast.
Dia 30 de Juliol de 2007
Amb la fresqueta del carrer, al llit s’hi estava bé. Són les 8 del mati, ens llevem, esmorzem, omplim i buidem aigües i a uns dos-cents metres de l’àrea i trobem la frontera amb Itàlia.Avui, el nostre destí és Aprica, una altre estació d’esquí. Hem fet ruta de trànsit, hem passat per Tori, Milà, Monza i Lecco, on comença el llac de Como. No hem visitat cap ciutat de les esmentades, primer perquè ja les coneixem i segon perquè no ho teníem previst.Hem dinat prop del llac, en concret a Bellano. Tota la riba del llac és molt turística. Després de dinar, hem anat a remullar-nos els peus al llac, curiosament tot i havent-hi tant de turisme, hem trobat poques autocaravanes, no ha arribat a la dotzena .En direcció cap Aprica, són carreteres de muntanya, es passa per pobles i poblets molt pintoresc. Les velocitats oscil·len entre 50 i 70 km/h, però és agradable, no es fa pesat.En arribar a Aprica, el senyal de prohibició, està allà, impecable, amenaçador, però nosaltres teníem com a destí aquest poble i farem mans i mànigues per poder-nos-hi quedar. A la sortida hi trobem una pizzeria, amb un gran aparcament, i després de situar-nos en un raconet, anar comprar la pizza “diavolo” i un parell de “birras” i demanar permís al propietari del lloc varem fer nit aquí. Va ser el lloc ideal per poder donar un volt pel poble amb bicicleta.
Dia 31 de Juliol de 2007
A les 7,15 del matí, toca diana, esmorzem i marxem cap a Passo de Tonale. En arribar al port hi trobem un munt d’autocaravanes que hi han fet nit. Després d’aparcar la nostra, ens hem dirigit cap a les cistelles, que per 10 € ens portaran, anar i tornar, fins a Passo Paradiso 2585 m d’alçada i a partir d’aquí, hem fet una petita caminada, fins arribar als 2850 m, des d'on hem pogut veure la glacera, Ghiaccaio Presena. No cal dir que els Alps són impressionants des de qualsevol lloc.Hem continuat, fins arribar a Passo Mendola, on hem dinat i hem comprat una gerra d’aram, per la nostra col·lecció. Després de fer una migdiada, hem continuat cap a Bolzano, petita capital dels Alps Italians, sense cap altre importància que l’encreuament de carreteres d’aquesta vall. Voldria remarcar que mentre es baixa el port cap a Bolzano les vistes de la vall són fantàstiques.D’aquí ens hem dirigit cap a Vigo di Fassa, passant per el Passo di Costalunga, on es comencen a veure les primeres muntanyes de tipus calcari que podem relacionar, amb els Dolomites. Tant les cases com els paisatges que anem trobant per el camí són de postalAl capdavall del port hi trobem Campitello, vila que ja coneixíem de fa 12 anys. Sembla una mica canviada però més maca que mai. D’aquí arribem a Canazei, una altra vila com la d’abans, molt turística tant estiu com hivern. Després de donar-hi un tombcomencem la pujada cap al Passo Pardoi, on pensem fer-hi nit. En arribar a dalt ens adonem que estar prohibit estacionar autocaravanes en tots els pàrkings de l’estació. Són d’ús privat. C cal passar per la “Cassa”(caixa) a dir-los que demà volem pujar amb la “funivia” fins a Sas Pordoi, aleshores tens el permís per fer nit sense cap problema. A 2230 m, la temperatura a les 8 de la tarda és de 9º. És qüestió de fer
micadefoc
Dia 1 d’agost de 2007
Avui ens hem despertat tard. Amb la calefacció hem estat de pistons dintre el llit. Hem fet un esmorzar contundent, doncs caminarem bastant. Anem cap a la “funivia” un aeri d’aquests penjats, que fa més por que grècia, però, en fi, és el que hi ha. Ens porta fins a 2950 m d’alçada, al cim del Sas Pordoi. Hi ha un camí per fer-ho a peu anomenat “Via Maria”. No cal dir que en aquesta altura les vistes són espectaculars, encara que els Dolomites són unes muntanyes on la vegetació brilla per la seva absència.Decidim començar a caminar, fins que trobem l’ indicador que ens diu que podem fer la ruta dels refugis, doncs aquesta serà la nostra.A uns vint minuts hi trobem el primer refugi, el Forcella Pordoi, situat a 2829 m, aquest ha estat fàcil, tot de baixada. A una hora de caminar sense parar, hi trobem el segon refugi, el Boé, situat a 2873 m, sempre sobre terreny mes o menys pla. A partir d’aquí, per accedir al tercer refugi, de nom Capanna Fassa, i amb una altura de 3152 m que esta situat just al cim de la muntanya més alta dels voltants,”El Piz Boè” amb un pendent descomunal, no vaig pujar a quatre grapes, perquè feia vergonya… Cansats com rucs, en arribar a dalt, vàrem descansar, beure i tirar quatre fotos. En començar la baixada ens vàrem adonar que havíem fet la pujada pel lloc més difícil. A tots aquests refugis hi trobareu bar, restaurant, habitacions per dormir i souvenirs.A la baixada, vàrem poder constatar que la processó de gent era tan gran, que no crec que hi hagi tant personal per anar a missa de dotze. Cansats d’allò més però satisfets de la nostra petita aventura, en arribar a l’ac, i després dinar, continuem la ruta, fins a Cortina d’Ampezzo, ciutat turística. Només entrar ja trobes l’indicador de prohibit pernoctar de 0-24 hores, en tot el terme. Val a dir que també hi trobem un altre indicador que diu que a la població del costat, Fiames, hi podem anar a dormir, cosa que hem fet. Pagant 12 € pots aparcar on vulguis, ja que es tracta, del petit aeroport que fan servir a l’ hivern les avionetes i els helicòpters, i podem buidar i omplir aigües.Tota la ruta que hem fet avui no té "desperdici", pel que li agradi la muntanya
.
Dia 2 d’agost de 2007
El dia comença d’hora, són les 7 del matí, quan sona el despertador. Tot i dormir amb el llençol, flassada i sac de dormir, ens hem despertat cargolats com dos cucs. Fot un fred que pela. Miro la temperatura i marca 6º. Ens llavem, ens dutxem, esmorzem, pleguem els trastos i ens encaminem vers Misurina, lloc recomanat per l’amiga Neus. Només arribar al poble podem observar que té un lloc indicat per autocaravanes i per cert ple. Decidim fer una visita al poble. Són quatre cases al voltant del llac, però noi... quin espectacle per la vista. Quedem bocabadats del maco que arriba a ser. La Francesca ha quedat encisada pel lloc. Té ganes de tornar-hi. Anem fent camí pels Alps Italians. Voldria remarcar que la “Marta” del Tom-tom sen's ha quedat a Misurina, se'ns ha esborrat la memòria. Mapa en mà, amb la Francesca de copilot, anem marxant però, de sobte, en comptes de sortir a Eslovènia, ens hem trobat situats davant la frontera d’Àustria, passant per la vall de Sexten, molt recomanable.Passem la frontera, paguem l’adhesiu, el mínim son 7 € i serveix per set dies.Arribem a la frontera d’Eslovènia. Fan parar per demanar els passaports, preguntem si és necessari la vinyeta i amb cara de mala llet ens contesten que “a Slo no” Som a Bled, on hem visitat el llac. Cal dir que les ac's tenim prohibit aparcar a tot arreu. Ens hem dirigit cap a Vintgar, on pagant 3 € cada u, pots visitar el riu, amb passarel·les de fusta al llarg de tota la gorga. Es tarda entre una hora i mitja i dues en fer el recorregut, és bonic.Anem decidits a buscar càmping a Ljubljana però la senyalització és tan dolenta que no hi ha hagut manera de trobar-ne cap. Aparquem doncs, visitem el casc antic, la plaça municipal i el castell. Continuem direcció Maribor per anar a espetegar al poble de Dolina, un poble sense cara ni ulls, però amb el seu càmping, just el que necessitem. El càmping està en el jardí d’una casa particular, però amb piscina i tot, molt recomanable.
Dia 3 d’agost de 2007
Com gairebé cada dia, a les set del mati tothom de peus a terra. Avui no podem deixar a la Xispa que faci la seva higiene personal, ja que en un càmping això... malament.El dia sembla ser que no serà gaire bonic, està emboirat. Després de pagar 21,94 € amb llum inclòs, continuem ruta fins a Patuj, la ciutat més antiga d’Eslovènia. El casc antic és de tipus medieval, amb castell inclòs d’estil renaixentista. Està tot una mica deixat, però ha valgut la pena la visita.Continuem direcció Maribor, on el casc antic és maco per recórrer, els edificis són de la època renaixentista, però ens hem quedat al començament, l’aiguat que hi queia ha fet que tornéssim a emprendre la marxa, travessant la frontera cap Hongria.Ja que deixem enrera Eslovènia, voldria dir que des de l'última vegada que varem ser aquí, per aquesta zona, ha canviat moltíss. Les cases es veuen endreçades i arreglades, les carreteres molt bé. Aquesta gent, segons el meu criteri, estaran a l’altura de qualsevol altre país de la comunitat europea. També vull dir que tot el que es diu d’aquesta gent que són tossuts i esquerps, crec que no és veritat, més aviat crec que són gent seriosos i amb ganes de fer les coses molt bé.Hem entrat a Hongria per Lendava, això ja és un altre món, nois. Aquí hem de pagar vinyeta, 8 € el mínim, però a més et fan una mena de factura que és el que has d’ensenyar, si la poli et para, ja que només l'adhesiu no val per res. I jo que em pensava que els hongaresos eren gent més seriosos.Amb els primers 70 km es veu la poca inversió que fa el govern en infraestructures, les carreteres són molt dolentes. Hem arribat a Heviz , on hi trobem un petit llac amb aigües termals. Es nota la proximitat del llac Balaton: els carrers plens de turistes i botigues de records i souvenirs i estan tots els càmpings a tope, per això decidim anar tirant fins que trobem alguna cosa que ens faci gràcia i “voilà”, en un poblet petit tal i com ens agrada a nosaltres i l’ hem trobat, entre molts i ben condicionats i amb zona de bany directe al llac, però hem escollit un càmping, que ens fa recordar els vells temps, on els lavabos i dutxes amb una trista cortina n’hi ha prou. Hi hem estat de pistons, a més ens han preparat per 1600 Forints, uns 6 € una barbacoa i una amanida que hi cantaven els àngels. Total càmping 10 € amb llum.
Dia 4 d’agost de 2007
A les 7,15 hores ens ll3vem, esmorzem, endrecem les coses i marxem direcció Budapest, sempre peel marge esquerre del llac, la banda dreta ja la coneixíem.Arribem a la capital al voltant de les 9,30 hores del mati. A aquesta hora trobem fàcilment un lloc per l’ac a prop del Danubi i just al davant del Parlament, millor no podia anar. Ens carregem la motxilla a l’esquena i uns tros caminant i altres a peu, anem fem el recorregut que ens havíem proposat, veure el Parlament, visitar la Basílica de St. Esteve, la Sinagoga, el Mercat Central, una caminadeta per el voral (Corso) del riu. No vàrem fer cap creuer, però sí dinar en un dels molts restaurants que hi haal carrer de vianants Váci utca. Per cert, la Xispa també ens va acompanyar.Ja cansats de caminar, per no dir que “la ciudad no es para mi” encara que molt maco tot, vàrem marxar. Són doncs les 4:30 i agafem direcció Viena. A les 8 del vespre, quan faltaven uns 20 km per arribar a la capital, ens hem parat en el poble de nom Schwadorf on hem dormit en un carrer qualsevol, després de demanar a un veí si hi havia algun “problem” i ens va contestar que la ”police no problem”.
Dia 5 d'agost de 2007
A les 8 del mati posàvem en marxa l’ac i a les 8:30 estàvem aparcats davant la catedral de Viena. Hi ha una zona de vianants, plena de bars, restaurants i botigues.Després de donar el volt pel lloc, hem anat en direcció al Danubi, però pel camí ens topem de nassos amb el Parlament, d’una arquitectura excepcional, a l’altre banda de carrer i després de passar per un zona ajardinada, cuidat d’allò més, tal i com correspon aquesta ciutat, i trobem la Biblioteca Nacional, prop d’aquí i veiem el Museu Nacional, que esta format per tres edificis, a pocs metres d’aquí hi ha la casa gran, l’ajuntament i tot un seguit de palaus que no t’ho acabes. Continuem fins el castell de Schönbrun, on amb penes i treballs vàrem poder aparcar l’ac. La visita va ser exterior, hi havia una cua que arribava fins la setmana que ve. Vàrem visitar els jardins, us puc assegurar que són una preciositat. També pots fer el recorregut en un petit tren.La nostra ruta continua en direcció Krems, on començarem la ruta del Danubi, també anomenada” Romantischestrasse” (ruta romàntica).La primera visita ha estat l’abadia Benedictina, situada al cim del Gottweigerber. Consta com a patrimoni cultural mundial. Hem passat per les ruïnes del castell d’Aggstein, des d'on es divisa bona part de la vall de Wachau i ens hem quedat en un càmping del poble de Schonbuhel, d’interès cultural i històric, on podem trobar el castell que porta el nom del poble, però es de propietat privada, només deixen visitar l’església.
Dia 6 d’agost de 2007
L’arrencada, com cada dia, és matinera, a les 8 ja estem en ruta, sempre seguint la vora del riu. No hi ha pressa, aquí tot segueix el mateix curs, es passa per pobles i poblets que estan ben situats, com si d’una postal es tractés.Fem parada a Melk on, a mçes de passejar pels carrers de tipus medieval, es pot contemplar l’abadia Benedictina, que data del 976. Cal cal remarcar la importància religiosa, històrica i artística d’aquesta zona tan turística.Ens hem desviat una mica de la ruta pera anar fins Artstetten per visitar el seu castell, on hi habitava l’arxiduc Francesc-Ferdinand, hereu al tron en aquella època. La situació del castell fa que les vistes sobre la vall del Danubi, siguin immillorables.Ybbs, serà el nostre pròxim destí, una vella vila als peus del Danubi amb un bonic centre històric. L'església gòtica potser és el més recomanable per visitar. Com a curiositat direm que en aquesta vila hi podem trobar la primera central hidroelèctrica que Àustria va tenir al Danubi. Les visites són guiades.A partir d’aquí continuem en direcció Grein, sempre tocant el riu. Aquí les muntanyes s’acosten i tenim l’espai just per la carretera, que va serpentejant al costat del riu. En arribar a Grein, desapareix la vall i comença la plana. Aquí deixem el Danubi enrera per anar per l’autopista en direcció Salzburg, però en arribar a Regau, agafem la carretera que ens porta fins a Bad-Ischl. Us recomano la visita. Continuem fins Hallstat, on serà el nostra destí per avui.Hallstat, esta situada en al riba del llac que porta el mateix nom. Al centre de la població s’hi ha d’accedir a peu. Amb cotxe només ho poden fer els veïns. Cal dir que segons la història del país, a finals de l’edat de bronze i a principis de l’edat de ferro, la cultura d’Hallstatt era la predominant. Des d’aquí, seguint per la mateixa carretera o amb un petit vaixell, us podeu arribar fins a la població de Obertraun on, amb un funicular, us pujaran fins a Dachstein. Són unes coves de gel molt recomanables per visitar. Val 45 € per adult i això us dóna dret a anar i tornar, visitar la cova amb guia, un petit concert de piano dintre la cova i per acabar un petit piscolabis. Degut al mal temps, des d’aquí dalt no varem veure ni el llac al fons de la vall. Encara que el poble d’Hallstatt tingui molta nomenada, personalment penso que hi ha altres llocs millors, encara que la zona està bé.
Dia 7 d’agost de2007
La nit l’hem passat al càmping de la població. El dia comença maco i assolellat. Avui també farem ruta de trànsit. Tota la zona és agrícola, no cal fer cap menció especial. Quan parlem de les zones rurals d’Àustria, tot és una catifa verda, les seves cases vestides amb ornamentacions florals, fins i tot la quadra de les baques queda tan ben situada que tot plegat sembla un pessebre. Els austríacs continuen sen nets, polits i respectuosos com sempre.Radstadt, població turística, des d'on es poden fer caminades per les muntanyes dels voltants.Zell im See, als peus del llac del mateix nom, on es pot gaudir d’un ambient de “platja” ens podem banyar, prendre el sol i navegar. Des d’aquí es pot admirar part del famós Grossglocner, amb la seva glacera. També hi trobem la carretera que ens hi portarà per poder visitar la glacera. Es tracta d'un Parc Natural pel que fan pagar un peatge per poder-hi entrar.Hem arribat a Krimml, on farem nit en una petita àrea privada de l'hotel Krimmlerfälle, que per 15 € podem pernoctar i tenim aigua i llum, però cap mes servei.
Dia 8 d’agost de 2007
Tota la nit plovent. Aquest matí a més de ploure hi ha boira. No es veu res, però tot i així decidim anar a veure les famoses cascades. Segons expliquen, són les més altes d’Europa amb una caiguda de 380 m. El lloc és maquíssim. El temps ho enreda una mica, massa. Hem d’anar amb l’impermeable i paraigüe i la caminada quedarà una mica deslluïda.Són les 8 del matí i només circulem nosaltres, però la caixera sí que està en el seu lloc per fer-nos pagar els 1,8 € per persona que val per veure les cascades. Comencem a caminar. El camí està en molt bones condicions. Si no teniu ganes de caminar, pagant us hi portaran amb uns taxis aptes per fer l’excursió. Anem pujant, mai més ben dit, ja que la pendent del camí té un tant per cent molt elevat. De tant en tant, s’hi troba uns replans per poder tirar fotos o contemplar l’espectacle de l’aigua al caure. Nosaltres hem pujat des del metre 1050 fins als 1450. Aquí dalt hi ha un hotel, un restaurant i una botiga per comprar records. Hem tardat una hora i mitja per pujar i tres quarts d’hora per baixar, llàstima del temps.La nostra pròxima destinació serà Garmisch-Partenkirchen, estació d’esquí dintre dels Alps Alemanys. Hi ha àrea per Ac's. Val 13 €, hi ha lavabos i dutxes, pots endollar la llum, però has de pagar 1 € i et dura uns temps determinat. L’autobús fa parada a l’àrea i et deixa al centre del poble. Continua plovent.
Dia 9 d’agost de2007
Ha plogut tota la nit. Deixem l’àrea per anar ha visitar la ciutat. Voldria recordar que Garmisch-Partenkirchen és la ciutat on, cada 1 de gener de cada any, es celebren els famosos salts d’esquí que veiem per TV.Be, és sabut de tothom que les façanes alemanyes brillen precisament per les pintures, doncs aquí no us ho perdeu. Cada façana la seva pintura, cada façana un tema diferent, però el que domina més són els temes religiosos. Després de donar un tomb i comprar el necessari i comprovar que la policia d’incògnit està a l’aguait per caçar els que passen de la velocitat permesa, ens dirigim cap al llac Eipsee, on hem donat una volta, però n’hi ha altres de millors. No és precisament el llac el més famós sinó la muntanya que hi ha allà mateix, que té per nom Zugspitze de 2962 m d’alçada. És la muntanya més alta d’Alemanya. S’hi pot pujar amb un funicular o amb tren cremallera. Tot dos valen el mateix, 47 € anar i tornar, però degut al mal temps i a les boires no hi vàrem pujar. Així doncs, després de fer unes compres de records, tornem cap a Àustria, a poquets km.Travessem Àustria per entrar a Suïssa, on comprem la vinyeta, que val 24 €. Continuem fins a Lucerna per poder visitar el Pilatus, una altra muntanya emblemàtica. En voler comprar el bitllet, la senyora ens desaconsella pujar-hi degut al mal temps perquè no veuríem res. Havien caigut 80 litres per m2 i el riu està a punt de sortir de mare, arrossega molts arbres. Desanimats, marxem, però sempre en direcció cap a casa, doncs com a molt tard hem d'arribar el diumenge, ja que el dilluns, els del ”penkin club” ens reclamen. Hem fet nit en un càmping que només hi havia “cebolletas”, bé, només hi havia les caravanes.Érem els únics en tot el càmping, semblava un càmping fantasma. Vàrem pagar 15 €.
Dia 10 d’agost de 2007
Avui ens hem llevat una mica tard, les 8:30. Segurament serà degut al silenci regnant. Anem cap a Les Gruyeres. El dia sembla una mica més espavilat però tot i així les boires als cims encara hi són totes.Gruyeres està inclosa dintre la regió de Friburg. Per les seves característiques s'assembla molt a Àustria. Les muntanyes potser no són tan escarpades i això convida més a fer excursions o caminades fins als poblets que es troben situats a qualsevol punt de la muntanya. El paisatge aquí és molt bonic. El primer ha estat comprar una mica del famós formatge. Mentre ens dirigim, a peu, cap el castell, podem veure que han caigut les primeres neus, per això fa tanta fresca. Hem trobat uns catalans de Balaguer i ens han comentat que a Lauterbrunen hi havia caigut un aiguat de mil dimonis i que havia fet mal, fins i tot amb destroces als campistes. Esperem que només siguin materials. Hem pogut comprovar que els suïssos han perdut la vergonya i ja se salten els límits de velocitat com a qualsevol lloc de Catalunya. Els haurà perjudicat la invasió de llatins? Serà per sempre o només serà transitori?La resta del dia ha estat de trànsit, camí de casa. Hem fet nit a Le Puy de Vellais. El càmping ens ha costat 10,20 € amb llum i continua plovent.
Dia 1 d’agost de 2007
A Millau ens desviem només per anar a comprar una miqueta de formatge a Roquefort. Només parem per posar gasoil i descansar. Les cues per entrar cap a Catalunya són molt llargues. Quan passem per la Vall de Bianya, mirem el rellotge i són les 9 del vespre. Fem doncs una paradeta per sopar, al bar nou, on mengem una amanida i carn a la brasa. Arribar fins a casa va ser mes còmode amb la panxa plena.En tota la ruta hem fet aproximadament uns 4200 km.Hem gastat, també aproximadament, uns 1200€.Algunes observacionsDels set països que hem estat, a l’hora d’anar a comprar no et donen cap bossa de plàstic. La gent o bé porta el clàssic cabàs o porta una bossa de roba.Quan compres aigua, si es tracte d’una ampolla o un pac d’ampolles té un preu recomanat, però si compres una garrafa aleshores té un preu afegit, que és el que val el continent (garrafa), però aquesta garrafa la pots tornar que et serà abonada. Pels amants de les bicicletes, tota la ruta del Danubi és un lloc ideal. Hi ha un carril bici a tota la ruta i amb poca dificultat.El gasoil, està a tot arreu al voltant de 1,10 o 1,20 € excepte en els supermercats francesos. A Suïssa el gasoil és on resulata més car, 1,70 F.CHPer accedir a les muntanyes amb mitjans mecànics, de tots els països alpins, Itàlia és el més assequible.Les àrees per Ac's si són una mica completes, que n'hi ha de totes, valen com els càmpings, entre 10 i 15 €. Hi ha però algunes excepcions de càmpings on pots pagar fins a 25 €Joan i Francesca (Jofranc)Aquí podeu veure les fotos corresponents al relat:
Hem triat aquestes vacances, perquè fa 12 anys va ser el bateig de la nostra Ac i hem volgut fer part del mateix recorregut, en part per la nostàlgia i en part perquè sempre et queden coses per veure.
Dia 29 de Juliol de 2007
M’he passat el dissabte portant roba, menjar, beures, en fi tot el que ha semblat que podia fer falta per una sortida de quinze dies.Són tantes les ganes que tenim de marxar, que hem posat el despertador a les 5 del mati. Ens llevem, ens dutxem, i marxem direcció la Jonquera, on fem “le petit dejeneur”, continuem sempre per l’autopista en direcció Ax-en- Provenc. Per cert, la zona de la Camarge, penso que es mereix un punt i a part, serà qüestió de fer-hi una visita un altre dia. D’Ax agafem l’autopista direcció Gap, ja no recordava com era l’alta Provença, però m’ha encantat. Marxem cap a Itàlia, passant per Briançon. Una petita visita al casc antic es fa molt interessant i de pas estirem les cames, que ja ens fa falta, i d’aquí enfilem el coll de Montgenevre on farem nit a la seva àrea per Acs. Per 9€ i podem trobar llum, buidar aigües i omplir. És una estació d’esquí. Per cert, la nit ha estat bastant freda 12º, però durant el dia hem arribat a 35º, considerable el contrast.
Dia 30 de Juliol de 2007
Amb la fresqueta del carrer, al llit s’hi estava bé. Són les 8 del mati, ens llevem, esmorzem, omplim i buidem aigües i a uns dos-cents metres de l’àrea i trobem la frontera amb Itàlia.Avui, el nostre destí és Aprica, una altre estació d’esquí. Hem fet ruta de trànsit, hem passat per Tori, Milà, Monza i Lecco, on comença el llac de Como. No hem visitat cap ciutat de les esmentades, primer perquè ja les coneixem i segon perquè no ho teníem previst.Hem dinat prop del llac, en concret a Bellano. Tota la riba del llac és molt turística. Després de dinar, hem anat a remullar-nos els peus al llac, curiosament tot i havent-hi tant de turisme, hem trobat poques autocaravanes, no ha arribat a la dotzena .En direcció cap Aprica, són carreteres de muntanya, es passa per pobles i poblets molt pintoresc. Les velocitats oscil·len entre 50 i 70 km/h, però és agradable, no es fa pesat.En arribar a Aprica, el senyal de prohibició, està allà, impecable, amenaçador, però nosaltres teníem com a destí aquest poble i farem mans i mànigues per poder-nos-hi quedar. A la sortida hi trobem una pizzeria, amb un gran aparcament, i després de situar-nos en un raconet, anar comprar la pizza “diavolo” i un parell de “birras” i demanar permís al propietari del lloc varem fer nit aquí. Va ser el lloc ideal per poder donar un volt pel poble amb bicicleta.
Dia 31 de Juliol de 2007
A les 7,15 del matí, toca diana, esmorzem i marxem cap a Passo de Tonale. En arribar al port hi trobem un munt d’autocaravanes que hi han fet nit. Després d’aparcar la nostra, ens hem dirigit cap a les cistelles, que per 10 € ens portaran, anar i tornar, fins a Passo Paradiso 2585 m d’alçada i a partir d’aquí, hem fet una petita caminada, fins arribar als 2850 m, des d'on hem pogut veure la glacera, Ghiaccaio Presena. No cal dir que els Alps són impressionants des de qualsevol lloc.Hem continuat, fins arribar a Passo Mendola, on hem dinat i hem comprat una gerra d’aram, per la nostra col·lecció. Després de fer una migdiada, hem continuat cap a Bolzano, petita capital dels Alps Italians, sense cap altre importància que l’encreuament de carreteres d’aquesta vall. Voldria remarcar que mentre es baixa el port cap a Bolzano les vistes de la vall són fantàstiques.D’aquí ens hem dirigit cap a Vigo di Fassa, passant per el Passo di Costalunga, on es comencen a veure les primeres muntanyes de tipus calcari que podem relacionar, amb els Dolomites. Tant les cases com els paisatges que anem trobant per el camí són de postalAl capdavall del port hi trobem Campitello, vila que ja coneixíem de fa 12 anys. Sembla una mica canviada però més maca que mai. D’aquí arribem a Canazei, una altra vila com la d’abans, molt turística tant estiu com hivern. Després de donar-hi un tombcomencem la pujada cap al Passo Pardoi, on pensem fer-hi nit. En arribar a dalt ens adonem que estar prohibit estacionar autocaravanes en tots els pàrkings de l’estació. Són d’ús privat. C cal passar per la “Cassa”(caixa) a dir-los que demà volem pujar amb la “funivia” fins a Sas Pordoi, aleshores tens el permís per fer nit sense cap problema. A 2230 m, la temperatura a les 8 de la tarda és de 9º. És qüestió de fer
micadefoc
Dia 1 d’agost de 2007
Avui ens hem despertat tard. Amb la calefacció hem estat de pistons dintre el llit. Hem fet un esmorzar contundent, doncs caminarem bastant. Anem cap a la “funivia” un aeri d’aquests penjats, que fa més por que grècia, però, en fi, és el que hi ha. Ens porta fins a 2950 m d’alçada, al cim del Sas Pordoi. Hi ha un camí per fer-ho a peu anomenat “Via Maria”. No cal dir que en aquesta altura les vistes són espectaculars, encara que els Dolomites són unes muntanyes on la vegetació brilla per la seva absència.Decidim començar a caminar, fins que trobem l’ indicador que ens diu que podem fer la ruta dels refugis, doncs aquesta serà la nostra.A uns vint minuts hi trobem el primer refugi, el Forcella Pordoi, situat a 2829 m, aquest ha estat fàcil, tot de baixada. A una hora de caminar sense parar, hi trobem el segon refugi, el Boé, situat a 2873 m, sempre sobre terreny mes o menys pla. A partir d’aquí, per accedir al tercer refugi, de nom Capanna Fassa, i amb una altura de 3152 m que esta situat just al cim de la muntanya més alta dels voltants,”El Piz Boè” amb un pendent descomunal, no vaig pujar a quatre grapes, perquè feia vergonya… Cansats com rucs, en arribar a dalt, vàrem descansar, beure i tirar quatre fotos. En començar la baixada ens vàrem adonar que havíem fet la pujada pel lloc més difícil. A tots aquests refugis hi trobareu bar, restaurant, habitacions per dormir i souvenirs.A la baixada, vàrem poder constatar que la processó de gent era tan gran, que no crec que hi hagi tant personal per anar a missa de dotze. Cansats d’allò més però satisfets de la nostra petita aventura, en arribar a l’ac, i després dinar, continuem la ruta, fins a Cortina d’Ampezzo, ciutat turística. Només entrar ja trobes l’indicador de prohibit pernoctar de 0-24 hores, en tot el terme. Val a dir que també hi trobem un altre indicador que diu que a la població del costat, Fiames, hi podem anar a dormir, cosa que hem fet. Pagant 12 € pots aparcar on vulguis, ja que es tracta, del petit aeroport que fan servir a l’ hivern les avionetes i els helicòpters, i podem buidar i omplir aigües.Tota la ruta que hem fet avui no té "desperdici", pel que li agradi la muntanya
.
Dia 2 d’agost de 2007
El dia comença d’hora, són les 7 del matí, quan sona el despertador. Tot i dormir amb el llençol, flassada i sac de dormir, ens hem despertat cargolats com dos cucs. Fot un fred que pela. Miro la temperatura i marca 6º. Ens llavem, ens dutxem, esmorzem, pleguem els trastos i ens encaminem vers Misurina, lloc recomanat per l’amiga Neus. Només arribar al poble podem observar que té un lloc indicat per autocaravanes i per cert ple. Decidim fer una visita al poble. Són quatre cases al voltant del llac, però noi... quin espectacle per la vista. Quedem bocabadats del maco que arriba a ser. La Francesca ha quedat encisada pel lloc. Té ganes de tornar-hi. Anem fent camí pels Alps Italians. Voldria remarcar que la “Marta” del Tom-tom sen's ha quedat a Misurina, se'ns ha esborrat la memòria. Mapa en mà, amb la Francesca de copilot, anem marxant però, de sobte, en comptes de sortir a Eslovènia, ens hem trobat situats davant la frontera d’Àustria, passant per la vall de Sexten, molt recomanable.Passem la frontera, paguem l’adhesiu, el mínim son 7 € i serveix per set dies.Arribem a la frontera d’Eslovènia. Fan parar per demanar els passaports, preguntem si és necessari la vinyeta i amb cara de mala llet ens contesten que “a Slo no” Som a Bled, on hem visitat el llac. Cal dir que les ac's tenim prohibit aparcar a tot arreu. Ens hem dirigit cap a Vintgar, on pagant 3 € cada u, pots visitar el riu, amb passarel·les de fusta al llarg de tota la gorga. Es tarda entre una hora i mitja i dues en fer el recorregut, és bonic.Anem decidits a buscar càmping a Ljubljana però la senyalització és tan dolenta que no hi ha hagut manera de trobar-ne cap. Aparquem doncs, visitem el casc antic, la plaça municipal i el castell. Continuem direcció Maribor per anar a espetegar al poble de Dolina, un poble sense cara ni ulls, però amb el seu càmping, just el que necessitem. El càmping està en el jardí d’una casa particular, però amb piscina i tot, molt recomanable.
Dia 3 d’agost de 2007
Com gairebé cada dia, a les set del mati tothom de peus a terra. Avui no podem deixar a la Xispa que faci la seva higiene personal, ja que en un càmping això... malament.El dia sembla ser que no serà gaire bonic, està emboirat. Després de pagar 21,94 € amb llum inclòs, continuem ruta fins a Patuj, la ciutat més antiga d’Eslovènia. El casc antic és de tipus medieval, amb castell inclòs d’estil renaixentista. Està tot una mica deixat, però ha valgut la pena la visita.Continuem direcció Maribor, on el casc antic és maco per recórrer, els edificis són de la època renaixentista, però ens hem quedat al començament, l’aiguat que hi queia ha fet que tornéssim a emprendre la marxa, travessant la frontera cap Hongria.Ja que deixem enrera Eslovènia, voldria dir que des de l'última vegada que varem ser aquí, per aquesta zona, ha canviat moltíss. Les cases es veuen endreçades i arreglades, les carreteres molt bé. Aquesta gent, segons el meu criteri, estaran a l’altura de qualsevol altre país de la comunitat europea. També vull dir que tot el que es diu d’aquesta gent que són tossuts i esquerps, crec que no és veritat, més aviat crec que són gent seriosos i amb ganes de fer les coses molt bé.Hem entrat a Hongria per Lendava, això ja és un altre món, nois. Aquí hem de pagar vinyeta, 8 € el mínim, però a més et fan una mena de factura que és el que has d’ensenyar, si la poli et para, ja que només l'adhesiu no val per res. I jo que em pensava que els hongaresos eren gent més seriosos.Amb els primers 70 km es veu la poca inversió que fa el govern en infraestructures, les carreteres són molt dolentes. Hem arribat a Heviz , on hi trobem un petit llac amb aigües termals. Es nota la proximitat del llac Balaton: els carrers plens de turistes i botigues de records i souvenirs i estan tots els càmpings a tope, per això decidim anar tirant fins que trobem alguna cosa que ens faci gràcia i “voilà”, en un poblet petit tal i com ens agrada a nosaltres i l’ hem trobat, entre molts i ben condicionats i amb zona de bany directe al llac, però hem escollit un càmping, que ens fa recordar els vells temps, on els lavabos i dutxes amb una trista cortina n’hi ha prou. Hi hem estat de pistons, a més ens han preparat per 1600 Forints, uns 6 € una barbacoa i una amanida que hi cantaven els àngels. Total càmping 10 € amb llum.
Dia 4 d’agost de 2007
A les 7,15 hores ens ll3vem, esmorzem, endrecem les coses i marxem direcció Budapest, sempre peel marge esquerre del llac, la banda dreta ja la coneixíem.Arribem a la capital al voltant de les 9,30 hores del mati. A aquesta hora trobem fàcilment un lloc per l’ac a prop del Danubi i just al davant del Parlament, millor no podia anar. Ens carregem la motxilla a l’esquena i uns tros caminant i altres a peu, anem fem el recorregut que ens havíem proposat, veure el Parlament, visitar la Basílica de St. Esteve, la Sinagoga, el Mercat Central, una caminadeta per el voral (Corso) del riu. No vàrem fer cap creuer, però sí dinar en un dels molts restaurants que hi haal carrer de vianants Váci utca. Per cert, la Xispa també ens va acompanyar.Ja cansats de caminar, per no dir que “la ciudad no es para mi” encara que molt maco tot, vàrem marxar. Són doncs les 4:30 i agafem direcció Viena. A les 8 del vespre, quan faltaven uns 20 km per arribar a la capital, ens hem parat en el poble de nom Schwadorf on hem dormit en un carrer qualsevol, després de demanar a un veí si hi havia algun “problem” i ens va contestar que la ”police no problem”.
Dia 5 d'agost de 2007
A les 8 del mati posàvem en marxa l’ac i a les 8:30 estàvem aparcats davant la catedral de Viena. Hi ha una zona de vianants, plena de bars, restaurants i botigues.Després de donar el volt pel lloc, hem anat en direcció al Danubi, però pel camí ens topem de nassos amb el Parlament, d’una arquitectura excepcional, a l’altre banda de carrer i després de passar per un zona ajardinada, cuidat d’allò més, tal i com correspon aquesta ciutat, i trobem la Biblioteca Nacional, prop d’aquí i veiem el Museu Nacional, que esta format per tres edificis, a pocs metres d’aquí hi ha la casa gran, l’ajuntament i tot un seguit de palaus que no t’ho acabes. Continuem fins el castell de Schönbrun, on amb penes i treballs vàrem poder aparcar l’ac. La visita va ser exterior, hi havia una cua que arribava fins la setmana que ve. Vàrem visitar els jardins, us puc assegurar que són una preciositat. També pots fer el recorregut en un petit tren.La nostra ruta continua en direcció Krems, on començarem la ruta del Danubi, també anomenada” Romantischestrasse” (ruta romàntica).La primera visita ha estat l’abadia Benedictina, situada al cim del Gottweigerber. Consta com a patrimoni cultural mundial. Hem passat per les ruïnes del castell d’Aggstein, des d'on es divisa bona part de la vall de Wachau i ens hem quedat en un càmping del poble de Schonbuhel, d’interès cultural i històric, on podem trobar el castell que porta el nom del poble, però es de propietat privada, només deixen visitar l’església.
Dia 6 d’agost de 2007
L’arrencada, com cada dia, és matinera, a les 8 ja estem en ruta, sempre seguint la vora del riu. No hi ha pressa, aquí tot segueix el mateix curs, es passa per pobles i poblets que estan ben situats, com si d’una postal es tractés.Fem parada a Melk on, a mçes de passejar pels carrers de tipus medieval, es pot contemplar l’abadia Benedictina, que data del 976. Cal cal remarcar la importància religiosa, històrica i artística d’aquesta zona tan turística.Ens hem desviat una mica de la ruta pera anar fins Artstetten per visitar el seu castell, on hi habitava l’arxiduc Francesc-Ferdinand, hereu al tron en aquella època. La situació del castell fa que les vistes sobre la vall del Danubi, siguin immillorables.Ybbs, serà el nostre pròxim destí, una vella vila als peus del Danubi amb un bonic centre històric. L'església gòtica potser és el més recomanable per visitar. Com a curiositat direm que en aquesta vila hi podem trobar la primera central hidroelèctrica que Àustria va tenir al Danubi. Les visites són guiades.A partir d’aquí continuem en direcció Grein, sempre tocant el riu. Aquí les muntanyes s’acosten i tenim l’espai just per la carretera, que va serpentejant al costat del riu. En arribar a Grein, desapareix la vall i comença la plana. Aquí deixem el Danubi enrera per anar per l’autopista en direcció Salzburg, però en arribar a Regau, agafem la carretera que ens porta fins a Bad-Ischl. Us recomano la visita. Continuem fins Hallstat, on serà el nostra destí per avui.Hallstat, esta situada en al riba del llac que porta el mateix nom. Al centre de la població s’hi ha d’accedir a peu. Amb cotxe només ho poden fer els veïns. Cal dir que segons la història del país, a finals de l’edat de bronze i a principis de l’edat de ferro, la cultura d’Hallstatt era la predominant. Des d’aquí, seguint per la mateixa carretera o amb un petit vaixell, us podeu arribar fins a la població de Obertraun on, amb un funicular, us pujaran fins a Dachstein. Són unes coves de gel molt recomanables per visitar. Val 45 € per adult i això us dóna dret a anar i tornar, visitar la cova amb guia, un petit concert de piano dintre la cova i per acabar un petit piscolabis. Degut al mal temps, des d’aquí dalt no varem veure ni el llac al fons de la vall. Encara que el poble d’Hallstatt tingui molta nomenada, personalment penso que hi ha altres llocs millors, encara que la zona està bé.
Dia 7 d’agost de2007
La nit l’hem passat al càmping de la població. El dia comença maco i assolellat. Avui també farem ruta de trànsit. Tota la zona és agrícola, no cal fer cap menció especial. Quan parlem de les zones rurals d’Àustria, tot és una catifa verda, les seves cases vestides amb ornamentacions florals, fins i tot la quadra de les baques queda tan ben situada que tot plegat sembla un pessebre. Els austríacs continuen sen nets, polits i respectuosos com sempre.Radstadt, població turística, des d'on es poden fer caminades per les muntanyes dels voltants.Zell im See, als peus del llac del mateix nom, on es pot gaudir d’un ambient de “platja” ens podem banyar, prendre el sol i navegar. Des d’aquí es pot admirar part del famós Grossglocner, amb la seva glacera. També hi trobem la carretera que ens hi portarà per poder visitar la glacera. Es tracta d'un Parc Natural pel que fan pagar un peatge per poder-hi entrar.Hem arribat a Krimml, on farem nit en una petita àrea privada de l'hotel Krimmlerfälle, que per 15 € podem pernoctar i tenim aigua i llum, però cap mes servei.
Dia 8 d’agost de 2007
Tota la nit plovent. Aquest matí a més de ploure hi ha boira. No es veu res, però tot i així decidim anar a veure les famoses cascades. Segons expliquen, són les més altes d’Europa amb una caiguda de 380 m. El lloc és maquíssim. El temps ho enreda una mica, massa. Hem d’anar amb l’impermeable i paraigüe i la caminada quedarà una mica deslluïda.Són les 8 del matí i només circulem nosaltres, però la caixera sí que està en el seu lloc per fer-nos pagar els 1,8 € per persona que val per veure les cascades. Comencem a caminar. El camí està en molt bones condicions. Si no teniu ganes de caminar, pagant us hi portaran amb uns taxis aptes per fer l’excursió. Anem pujant, mai més ben dit, ja que la pendent del camí té un tant per cent molt elevat. De tant en tant, s’hi troba uns replans per poder tirar fotos o contemplar l’espectacle de l’aigua al caure. Nosaltres hem pujat des del metre 1050 fins als 1450. Aquí dalt hi ha un hotel, un restaurant i una botiga per comprar records. Hem tardat una hora i mitja per pujar i tres quarts d’hora per baixar, llàstima del temps.La nostra pròxima destinació serà Garmisch-Partenkirchen, estació d’esquí dintre dels Alps Alemanys. Hi ha àrea per Ac's. Val 13 €, hi ha lavabos i dutxes, pots endollar la llum, però has de pagar 1 € i et dura uns temps determinat. L’autobús fa parada a l’àrea i et deixa al centre del poble. Continua plovent.
Dia 9 d’agost de2007
Ha plogut tota la nit. Deixem l’àrea per anar ha visitar la ciutat. Voldria recordar que Garmisch-Partenkirchen és la ciutat on, cada 1 de gener de cada any, es celebren els famosos salts d’esquí que veiem per TV.Be, és sabut de tothom que les façanes alemanyes brillen precisament per les pintures, doncs aquí no us ho perdeu. Cada façana la seva pintura, cada façana un tema diferent, però el que domina més són els temes religiosos. Després de donar un tomb i comprar el necessari i comprovar que la policia d’incògnit està a l’aguait per caçar els que passen de la velocitat permesa, ens dirigim cap al llac Eipsee, on hem donat una volta, però n’hi ha altres de millors. No és precisament el llac el més famós sinó la muntanya que hi ha allà mateix, que té per nom Zugspitze de 2962 m d’alçada. És la muntanya més alta d’Alemanya. S’hi pot pujar amb un funicular o amb tren cremallera. Tot dos valen el mateix, 47 € anar i tornar, però degut al mal temps i a les boires no hi vàrem pujar. Així doncs, després de fer unes compres de records, tornem cap a Àustria, a poquets km.Travessem Àustria per entrar a Suïssa, on comprem la vinyeta, que val 24 €. Continuem fins a Lucerna per poder visitar el Pilatus, una altra muntanya emblemàtica. En voler comprar el bitllet, la senyora ens desaconsella pujar-hi degut al mal temps perquè no veuríem res. Havien caigut 80 litres per m2 i el riu està a punt de sortir de mare, arrossega molts arbres. Desanimats, marxem, però sempre en direcció cap a casa, doncs com a molt tard hem d'arribar el diumenge, ja que el dilluns, els del ”penkin club” ens reclamen. Hem fet nit en un càmping que només hi havia “cebolletas”, bé, només hi havia les caravanes.Érem els únics en tot el càmping, semblava un càmping fantasma. Vàrem pagar 15 €.
Dia 10 d’agost de 2007
Avui ens hem llevat una mica tard, les 8:30. Segurament serà degut al silenci regnant. Anem cap a Les Gruyeres. El dia sembla una mica més espavilat però tot i així les boires als cims encara hi són totes.Gruyeres està inclosa dintre la regió de Friburg. Per les seves característiques s'assembla molt a Àustria. Les muntanyes potser no són tan escarpades i això convida més a fer excursions o caminades fins als poblets que es troben situats a qualsevol punt de la muntanya. El paisatge aquí és molt bonic. El primer ha estat comprar una mica del famós formatge. Mentre ens dirigim, a peu, cap el castell, podem veure que han caigut les primeres neus, per això fa tanta fresca. Hem trobat uns catalans de Balaguer i ens han comentat que a Lauterbrunen hi havia caigut un aiguat de mil dimonis i que havia fet mal, fins i tot amb destroces als campistes. Esperem que només siguin materials. Hem pogut comprovar que els suïssos han perdut la vergonya i ja se salten els límits de velocitat com a qualsevol lloc de Catalunya. Els haurà perjudicat la invasió de llatins? Serà per sempre o només serà transitori?La resta del dia ha estat de trànsit, camí de casa. Hem fet nit a Le Puy de Vellais. El càmping ens ha costat 10,20 € amb llum i continua plovent.
Dia 1 d’agost de 2007
A Millau ens desviem només per anar a comprar una miqueta de formatge a Roquefort. Només parem per posar gasoil i descansar. Les cues per entrar cap a Catalunya són molt llargues. Quan passem per la Vall de Bianya, mirem el rellotge i són les 9 del vespre. Fem doncs una paradeta per sopar, al bar nou, on mengem una amanida i carn a la brasa. Arribar fins a casa va ser mes còmode amb la panxa plena.En tota la ruta hem fet aproximadament uns 4200 km.Hem gastat, també aproximadament, uns 1200€.Algunes observacionsDels set països que hem estat, a l’hora d’anar a comprar no et donen cap bossa de plàstic. La gent o bé porta el clàssic cabàs o porta una bossa de roba.Quan compres aigua, si es tracte d’una ampolla o un pac d’ampolles té un preu recomanat, però si compres una garrafa aleshores té un preu afegit, que és el que val el continent (garrafa), però aquesta garrafa la pots tornar que et serà abonada. Pels amants de les bicicletes, tota la ruta del Danubi és un lloc ideal. Hi ha un carril bici a tota la ruta i amb poca dificultat.El gasoil, està a tot arreu al voltant de 1,10 o 1,20 € excepte en els supermercats francesos. A Suïssa el gasoil és on resulata més car, 1,70 F.CHPer accedir a les muntanyes amb mitjans mecànics, de tots els països alpins, Itàlia és el més assequible.Les àrees per Ac's si són una mica completes, que n'hi ha de totes, valen com els càmpings, entre 10 i 15 €. Hi ha però algunes excepcions de càmpings on pots pagar fins a 25 €Joan i Francesca (Jofranc)Aquí podeu veure les fotos corresponents al relat:
